domingo, 27 de diciembre de 2009
21/12/2009
INTRODUCCIÓ
Va se l'última classe de Territori.
Van exposar diverses persones, i només destacaré la meva, ja que no me les vaig apuntar totes:
- Mireia Gonzàlez i Anna Illa: El Penedés.
Power point utilitzat:
APROFUNDIMENT
M'agradat fer aques treball ja que l'Anna i jo, hem après sobre la nostra terra i els nostres vins!!
REFLEXIÓ
M'agradat fer aquesta activitat, he après i alhora he deixat aprendre dels meus conceptes sobre el Penedès i ens ho hem passat molt bé!
Va se l'última classe de Territori.
Van exposar diverses persones, i només destacaré la meva, ja que no me les vaig apuntar totes:
- Mireia Gonzàlez i Anna Illa: El Penedés.
Power point utilitzat:
El+Penedè..2
View more presentations from guest4ba030be.
APROFUNDIMENT
M'agradat fer aques treball ja que l'Anna i jo, hem après sobre la nostra terra i els nostres vins!!
REFLEXIÓ
M'agradat fer aquesta activitat, he après i alhora he deixat aprendre dels meus conceptes sobre el Penedès i ens ho hem passat molt bé!
18/12/2009
INTRODUCCIÓ
Es van recollir totes les coses que encara quedaven per fer.
TERRITORI
- Norma Augusto i Ariadna Garcia: La dansa catalana (Ball de Bastons i Sardana).
RECITACIONS
- Macià Bagur: Els gegants: Rondalla menorquina.
- David Cortés: La lógica del borratxo: Jorge Bucay.
- Sergio Ramírez: Arriba l'alzeimer: anònim.
- Adrià Miquel Martí: Autoretrat amb mar: Càlcul d'estructures: Joan Margarit.
QUI ETS TÚ?
- Blanca Vivet: Sónia Pérez i Mireia Toro.
- Adrià Miquel Martí: Martí Villegas.
- Cristina Sansalvadó: Sandra Ferré.
DEBAT
- La religió a les escoles: a favor (Laura Navarro, Rafa Moya, Beatriz Gonzàlez, Óscar Garcia, Pau Nin); en contra: (Àngel Caloca, Adrià Miquel Martí, Martí Villegas i Cristina Valera); moderador: Toni Ruiz.
APROFUNDIMENT
El debat hem va resultar una mica difícil d'entendre.
REFLEXIÓ
La classe d'avui, ha estat molt emotiva.
Al llarg de l'assignatura hem aprés moltes coses que ens serviran durant tota la carrera, i encara que hi hagin moments que els he passat malament, estic convensuda que em faran molt de servei.
Es van recollir totes les coses que encara quedaven per fer.
TERRITORI
- Norma Augusto i Ariadna Garcia: La dansa catalana (Ball de Bastons i Sardana).
RECITACIONS
- Macià Bagur: Els gegants: Rondalla menorquina.
- David Cortés: La lógica del borratxo: Jorge Bucay.
- Sergio Ramírez: Arriba l'alzeimer: anònim.
- Adrià Miquel Martí: Autoretrat amb mar: Càlcul d'estructures: Joan Margarit.
QUI ETS TÚ?
- Blanca Vivet: Sónia Pérez i Mireia Toro.
- Adrià Miquel Martí: Martí Villegas.
- Cristina Sansalvadó: Sandra Ferré.
DEBAT
- La religió a les escoles: a favor (Laura Navarro, Rafa Moya, Beatriz Gonzàlez, Óscar Garcia, Pau Nin); en contra: (Àngel Caloca, Adrià Miquel Martí, Martí Villegas i Cristina Valera); moderador: Toni Ruiz.
APROFUNDIMENT
El debat hem va resultar una mica difícil d'entendre.
REFLEXIÓ
La classe d'avui, ha estat molt emotiva.
Al llarg de l'assignatura hem aprés moltes coses que ens serviran durant tota la carrera, i encara que hi hagin moments que els he passat malament, estic convensuda que em faran molt de servei.
11/12/2009
INTRODUCCIÓ:
Recitacions:
- Paula Antonell: Narcís.
- Anna Illa: El sultà, els seus formatges i els ratolins.
- Marta Juny: El pi de Formentor: Costa i Llobera.
- Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquieu.
- Anna Llongueres: Mirall Trencat (fragment): Mercé Rodoreda.
- Sara López: Vora la mar: Jacint Verdaguer.
- Núria Maldonado: Construir ponts en lloc de tanques: Contes per telèfon.
- Alba Mayol: L'Atlàntida: Jacint Verdaguer.
- Ailèn Merino: Veritat i mentida: Lluís Llach.
- Laura Millán: Huascaran i Huandoy: Llegenda de Perú.
- Rafa Moya: El pelegrí de Tossa de Mar.
- Pere Mussoll: Pere i el llop.
Tot seguit vam donar pas al debat:
- El nou Calendari escolar: A favor (Helena Vall: que estaba malalta, Carolina Garcia, Clara Boix, Maru Palmero i Anna Espanyol); en contra: (Alex Ramos, Laura Sendín, Linda Camacho, Sara López i Mireia Gonzàlez); moderador: Alex Ramos.
APROFUNDIMENT
Alhora d'elavorar el debat, persolment vaig apendre moltes coses, ja siguin del tema que tractavem com la manera de fer un debat.
REFLEXIÓ
En aquesta classe, el debat ens ha ajudat a conéixer noves técniques de recitació, a aprendre a treballar en grup i a saber escoltar la resta i guardar el torn de paraula.
Recitacions:
- Paula Antonell: Narcís.
- Anna Illa: El sultà, els seus formatges i els ratolins.
- Marta Juny: El pi de Formentor: Costa i Llobera.
- Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquieu.
- Anna Llongueres: Mirall Trencat (fragment): Mercé Rodoreda.
- Sara López: Vora la mar: Jacint Verdaguer.
- Núria Maldonado: Construir ponts en lloc de tanques: Contes per telèfon.
- Alba Mayol: L'Atlàntida: Jacint Verdaguer.
- Ailèn Merino: Veritat i mentida: Lluís Llach.
- Laura Millán: Huascaran i Huandoy: Llegenda de Perú.
- Rafa Moya: El pelegrí de Tossa de Mar.
- Pere Mussoll: Pere i el llop.
Tot seguit vam donar pas al debat:
- El nou Calendari escolar: A favor (Helena Vall: que estaba malalta, Carolina Garcia, Clara Boix, Maru Palmero i Anna Espanyol); en contra: (Alex Ramos, Laura Sendín, Linda Camacho, Sara López i Mireia Gonzàlez); moderador: Alex Ramos.
APROFUNDIMENT
Alhora d'elavorar el debat, persolment vaig apendre moltes coses, ja siguin del tema que tractavem com la manera de fer un debat.
REFLEXIÓ
En aquesta classe, el debat ens ha ajudat a conéixer noves técniques de recitació, a aprendre a treballar en grup i a saber escoltar la resta i guardar el torn de paraula.
4/12/2009
INTRODUCCIÓ
Vam començar la classe amb les següents resitacions:
- Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
- Sandra Ferré: Despertar: Lluís Llach.
- Joana Freixenet: El gall i l'esparver.
- Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis
- Carolina Garcia: Les nous del berenar: Josep Carner.
- Javi Garcia: El bon mestre: Josep Maria Ganyac.
- Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
- Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó: Pep Coll.
- Sara Garcia: La princesa de Janzé: Salvador Espriu.
- Mar Gascó: El país del DES al davant: Contes per telèfon.
- Eva Gòmez: El conte dels colors.
- Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
- Albert Guix: Lletra a Dolors: Miquel Martí i Pol.
- Mònica Gutiérrez: Flor de neu.
Es van fer els dos debats:
- Escolarització obligatòria fins als 18 anys: a favor (Elena Carmona, Alba Estragué, Eva Gómez, Elena Ruiz i Marta Juny) en contra (Norma Augusto, David Cortés, Ariadna Garcia, Irene Recio i Laura Sànchez).
-Informatització a les aules: a favor [(Anna Llongueras), Maria Garcia, Lorena Padilla, Judith Carrique i Eva Ladevesa] en contra [Ethel Nogués, Alba Casals, Mar Gascó, Núria Maldonado, (Natàlia Carrique)].
APROFUNDIMENT
Aquest dia em va tocar recitar a mi, i m'agradaria posar una mica la biografia de Miquel Martí i Pol, ja que el meu poema era d'ell.
Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castellà. Als dinou ja els escriu en català. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per a llegir abundosament, i d'aleshores ençà va decidir dedicar-se a l'escriptura.
El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l'any 1973 hagués d'abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.
El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.
Morí l'11 de novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.
REFLEXIÓ
Escoltant als companys he aprés diverses maneres d'explicar un conta, un poema... i ha deixar els nervis a la cadira alhora de resitar o expossar en públic.
Vam començar la classe amb les següents resitacions:
- Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
- Sandra Ferré: Despertar: Lluís Llach.
- Joana Freixenet: El gall i l'esparver.
- Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis
- Carolina Garcia: Les nous del berenar: Josep Carner.
- Javi Garcia: El bon mestre: Josep Maria Ganyac.
- Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
- Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó: Pep Coll.
- Sara Garcia: La princesa de Janzé: Salvador Espriu.
- Mar Gascó: El país del DES al davant: Contes per telèfon.
- Eva Gòmez: El conte dels colors.
- Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
- Albert Guix: Lletra a Dolors: Miquel Martí i Pol.
- Mònica Gutiérrez: Flor de neu.
Es van fer els dos debats:
- Escolarització obligatòria fins als 18 anys: a favor (Elena Carmona, Alba Estragué, Eva Gómez, Elena Ruiz i Marta Juny) en contra (Norma Augusto, David Cortés, Ariadna Garcia, Irene Recio i Laura Sànchez).
-Informatització a les aules: a favor [(Anna Llongueras), Maria Garcia, Lorena Padilla, Judith Carrique i Eva Ladevesa] en contra [Ethel Nogués, Alba Casals, Mar Gascó, Núria Maldonado, (Natàlia Carrique)].
APROFUNDIMENT
Aquest dia em va tocar recitar a mi, i m'agradaria posar una mica la biografia de Miquel Martí i Pol, ja que el meu poema era d'ell.
Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castellà. Als dinou ja els escriu en català. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per a llegir abundosament, i d'aleshores ençà va decidir dedicar-se a l'escriptura.
El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l'any 1973 hagués d'abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.
El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.
Morí l'11 de novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.
REFLEXIÓ
Escoltant als companys he aprés diverses maneres d'explicar un conta, un poema... i ha deixar els nervis a la cadira alhora de resitar o expossar en públic.
Territori
INTRODUCCIÓ
Es van portar a terme les diferents exposisions:
1) GIRONA [Helena Vall i Ethel Nogués]s'han presentat les llegendes més conegudes del territori gironí.
2) SANT BOI DE LLOBREGAT [Sonia Pérez i Mireia Toro] han enfocat l'exposició cap al món solidari. M'aradaria destacar la bona idea que han tingut de relacionar-ho amb una experiència personal.
3) EL PARC NATURAL DE COLLSEROLA [Helena San José i Laura Cazorla]
4) LLEGENDES DE TREMP I BERGA [Óscar Garcia i Martí Villegas]s'ha destacat la llegenda més important de cada poble i ha estat exemplificada i situada amb una sèrie de fotografies qu ha fet entendre molt millor la història.
5) TERRASSA MODERNISTA [Óscar Valverde i Rafa Moya]en aquesta exposició s'han servit d'un mapa i un vídeo amb el qual han pogut explicar tota la ruta modernista per la seva ciutat, Terrassa.
APROFUNDIMENT
Importància del modernisme a Catalunya. Els modernistes més importants de Catalunya:
-Antoni Gaudí
-Lluís Domènech i Montaner
-Josep Puig i Cadafalch
REFLEXIÓ
Gràcies a aquest treball de territori, he pogut conéixer més a fons sobre les diferents ciutats i pobles que han parlat.
Es van portar a terme les diferents exposisions:
1) GIRONA [Helena Vall i Ethel Nogués]s'han presentat les llegendes més conegudes del territori gironí.
2) SANT BOI DE LLOBREGAT [Sonia Pérez i Mireia Toro] han enfocat l'exposició cap al món solidari. M'aradaria destacar la bona idea que han tingut de relacionar-ho amb una experiència personal.
3) EL PARC NATURAL DE COLLSEROLA [Helena San José i Laura Cazorla]
4) LLEGENDES DE TREMP I BERGA [Óscar Garcia i Martí Villegas]s'ha destacat la llegenda més important de cada poble i ha estat exemplificada i situada amb una sèrie de fotografies qu ha fet entendre molt millor la història.
5) TERRASSA MODERNISTA [Óscar Valverde i Rafa Moya]en aquesta exposició s'han servit d'un mapa i un vídeo amb el qual han pogut explicar tota la ruta modernista per la seva ciutat, Terrassa.
APROFUNDIMENT
Importància del modernisme a Catalunya. Els modernistes més importants de Catalunya:
-Antoni Gaudí
-Lluís Domènech i Montaner
-Josep Puig i Cadafalch
REFLEXIÓ
Gràcies a aquest treball de territori, he pogut conéixer més a fons sobre les diferents ciutats i pobles que han parlat.
27/11/2009
INTRODUCCIÓ
La classe començà , amb les recitacions i seguides d'un parell de debats.
Recitaren:
-Clara Boix: Tot l'enyor de demà (a MariàManet): Joan Salvat-Papasseït.
-Àngel Caloca: Montserrat: Josep Maria de Segarra.
-Linda Camacho: La velleta que contava els esternuts: Contes per telèfon.
-Elena Carmona: Llegenda de Sant Jordi de Montblanc: Costumari català de Joan Amades.
-Àngel Carrillo: El príncep feliç.
-Judith Carrique: L'hivern: Miquel Martí i Pol.
-Natàlia Carrique: Mare de Déu del Bruc
-Alba Casals: El rei dels ocells.
-Laura Cazorla: La Lionor: Miquel Martí i Pol.
-Esteve Clop: El viatger del Segre (Rondalla de la Seu).
-Carles Costa: Dona'm la mà.
-Cristian Cubillo: Mare si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
-Mònica de Haro: Pare: Biel Mesquida.
-Anna Espanyol: La presó de Lleida.
Debats:
-Educació tradicional [Anna Illa, Sandra Ferré, Mireia Toro, Blanca Vivet i Sònia Pérez o actual [Helena San José, Carlota Montaner, Cristina Sansalvadó, Laura Cazorla i Joana Freixenet].
-L'autoritat a l'aula: a favor (Monica de Haro, Monica Gutièrrex, Sara Olmo, Cristian Cubillo i Albert Guix) i en contra (Sara Garcia, Ailén Marino, Laura Millán, Maria Pérez i Paula Antonell).
APROFUNDIMENT
Voldra aprofundir una mica amb el poema que va fer l'Anna Espanyol, ja que hem va agradar molt i vaig decidir buscar una mica més d'informació sobre ell:
És una cançó de la ciutat de Lleida, d'inspiració medieval, repetitiva en la seva estructura, en compàs de 3 per 4 i amb una lletra de llargada considerable. El dramatisme del seu tema, la inspiració de la seva melodia, trista i melangiosa, en mode menor i sense sensible fan que La presó de Lleida sigui considerada una de les cançons catalanes tradicionals més emotives.
Hi ha moltes variants d'aquesta cançó. Tot i que la majoria situen la història a Lleida, n'hi ha que la situen a Tortosa, a les Illes Balears la situen a Nàpols i les del País Valencià a Tibi. Segons Aureli Capmany, es troben variants de la cançó al nord d'Itàlia i també a Provença i a altres zones de França.
Un dels primers enregistraments de La presó de Lleida es la de Josep Maria Espinàs. També Joan Manuel Serrat en feu una versió l'any 1967.Posteriorment ha estat enregistrada i interpretada per grups de folk catalans i estrangers, sovint amb la història molt escurçada.
REFLEXIÓ
Destacaría sobretot en aquest apartat, la reflexió feta al debat de l'educació abans i ara, ja que mai m'haguès parat a pensar que la educació tradicional, realment, tenia tants punts a favor com han defensat.
La classe començà , amb les recitacions i seguides d'un parell de debats.
Recitaren:
-Clara Boix: Tot l'enyor de demà (a MariàManet): Joan Salvat-Papasseït.
-Àngel Caloca: Montserrat: Josep Maria de Segarra.
-Linda Camacho: La velleta que contava els esternuts: Contes per telèfon.
-Elena Carmona: Llegenda de Sant Jordi de Montblanc: Costumari català de Joan Amades.
-Àngel Carrillo: El príncep feliç.
-Judith Carrique: L'hivern: Miquel Martí i Pol.
-Natàlia Carrique: Mare de Déu del Bruc
-Alba Casals: El rei dels ocells.
-Laura Cazorla: La Lionor: Miquel Martí i Pol.
-Esteve Clop: El viatger del Segre (Rondalla de la Seu).
-Carles Costa: Dona'm la mà.
-Cristian Cubillo: Mare si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
-Mònica de Haro: Pare: Biel Mesquida.
-Anna Espanyol: La presó de Lleida.
Debats:
-Educació tradicional [Anna Illa, Sandra Ferré, Mireia Toro, Blanca Vivet i Sònia Pérez o actual [Helena San José, Carlota Montaner, Cristina Sansalvadó, Laura Cazorla i Joana Freixenet].
-L'autoritat a l'aula: a favor (Monica de Haro, Monica Gutièrrex, Sara Olmo, Cristian Cubillo i Albert Guix) i en contra (Sara Garcia, Ailén Marino, Laura Millán, Maria Pérez i Paula Antonell).
APROFUNDIMENT
Voldra aprofundir una mica amb el poema que va fer l'Anna Espanyol, ja que hem va agradar molt i vaig decidir buscar una mica més d'informació sobre ell:
És una cançó de la ciutat de Lleida, d'inspiració medieval, repetitiva en la seva estructura, en compàs de 3 per 4 i amb una lletra de llargada considerable. El dramatisme del seu tema, la inspiració de la seva melodia, trista i melangiosa, en mode menor i sense sensible fan que La presó de Lleida sigui considerada una de les cançons catalanes tradicionals més emotives.
Hi ha moltes variants d'aquesta cançó. Tot i que la majoria situen la història a Lleida, n'hi ha que la situen a Tortosa, a les Illes Balears la situen a Nàpols i les del País Valencià a Tibi. Segons Aureli Capmany, es troben variants de la cançó al nord d'Itàlia i també a Provença i a altres zones de França.
Un dels primers enregistraments de La presó de Lleida es la de Josep Maria Espinàs. També Joan Manuel Serrat en feu una versió l'any 1967.Posteriorment ha estat enregistrada i interpretada per grups de folk catalans i estrangers, sovint amb la història molt escurçada.
REFLEXIÓ
Destacaría sobretot en aquest apartat, la reflexió feta al debat de l'educació abans i ara, ja que mai m'haguès parat a pensar que la educació tradicional, realment, tenia tants punts a favor com han defensat.
Territori (1)
INTRODUCCIÓ
Van començat a fer les exposicions:
1) SANT FELIU I HOSPITALET DE LLOBREGAT [Laura Sendín i Alex Ramos]
- En aquesta exposició s'han presentat les dues ciutats parlant de l'abans i ara. S'han destacat sobretot els punts d'història, tradicions i festes, i alguns llocs més emblemàtics.
2) BEGUES [Joana Freixenet i Carlota Montaner]
- La Carlota i la Joana, ens han parlat de Begues. També van parlar de la història d'abans i de l'actual. Han fet servir diverses entrevistes, cosa que ha fet molt interessant la presentació.
3) OLESA DE MONTSERRAT [Toni Ruiz i Judit Carrique]
- En aquesta exposició s'han servit d'un power point, per a parlar de les coves d'Olesa, comparant realitat i ficció. Van anar una mica justos de temps, pero tot i aicí s'ha fet interessant de coneixer tots els misteris de les coves de Montserrat.
4) SITGES [Clara Boix i Maria Garcia]
- Aquesta exposició ha estat la última, s'ha parlat de les festes populars de Sitges, de la cultura modernista, destacant el Cau Ferrat, de la història....
APROFUNDIMENT
Quan estaven fern aquestes expoissions m'han vingut molts moments a la memòria, del meu poble ja que quan parlaven de la història d'algun lloc em recordava quan m'ho esplicava el meu vesavi del meu poble...
REFLEXIÓ
Gràcies a aquest treball de territori, he pogut conéixer més a fons sobre les diferents ciutats i pobles que han parlat, sobre la llegenda de les coves de Montserrat...
Van començat a fer les exposicions:
1) SANT FELIU I HOSPITALET DE LLOBREGAT [Laura Sendín i Alex Ramos]
- En aquesta exposició s'han presentat les dues ciutats parlant de l'abans i ara. S'han destacat sobretot els punts d'història, tradicions i festes, i alguns llocs més emblemàtics.
2) BEGUES [Joana Freixenet i Carlota Montaner]
- La Carlota i la Joana, ens han parlat de Begues. També van parlar de la història d'abans i de l'actual. Han fet servir diverses entrevistes, cosa que ha fet molt interessant la presentació.
3) OLESA DE MONTSERRAT [Toni Ruiz i Judit Carrique]
- En aquesta exposició s'han servit d'un power point, per a parlar de les coves d'Olesa, comparant realitat i ficció. Van anar una mica justos de temps, pero tot i aicí s'ha fet interessant de coneixer tots els misteris de les coves de Montserrat.
4) SITGES [Clara Boix i Maria Garcia]
- Aquesta exposició ha estat la última, s'ha parlat de les festes populars de Sitges, de la cultura modernista, destacant el Cau Ferrat, de la història....
APROFUNDIMENT
Quan estaven fern aquestes expoissions m'han vingut molts moments a la memòria, del meu poble ja que quan parlaven de la història d'algun lloc em recordava quan m'ho esplicava el meu vesavi del meu poble...
REFLEXIÓ
Gràcies a aquest treball de territori, he pogut conéixer més a fons sobre les diferents ciutats i pobles que han parlat, sobre la llegenda de les coves de Montserrat...
13/11/2009
INTRODUCCIÓ
El dia 13 de novembre, a la classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital, vam continuar amb les recitacionsi tot seguit s'ha explicat la forma d'avaluar els debats i hem començat:
GRUP 1: L'ESCOLA PRIVADA I L'ESCOLA PÚBLICA
-Carles Costa
-Eduard Santos
-Marta Pintos
-Javier Garcia
-Angel Carrillo
-Marc Pérez
-Alba Mayol
-Oscar Valverde
-Pere Mussol
-Esteve Clop
La veritat és que ha estat un debat força interessant, van fer ús de diverses diapositives i gràfics. Voldria remarcar que van ser els primes en fer aquesta activitat, i tot i així els hi va sortir molt bé.
APROFUNDIMENT
Com a aprofundiment, en aquest cas m'agradaria explicar les característiques dels contes:
El conte és un gènere narratiu que es caracteritza principalment per:
-Han de ser breus.
-Poden estar basats en fets reals, però han de ser ficticis.
-Hi ha un únic tema principal, que centra l'atenció del lector.
-El desenlláç pot ser sorprenent o inesperat. Molts contes es construeixen a partir del final.
-Les primeres línies són determinants per aconseguir l'atenció del lector. Ens introdueix directament al clima, al nus de la història.
-Presenten una estructura d'introducció, nus i desenllaç, no necessàriament en aquest ordre.
-Poden aparèixer fets fantàstics, però sense trencar la versemblança del relat.
-Hi ha pocs personatges, i sovint veiem el món com ells ens el mostren. És bàsica la creació del personatge principal, ja que ell serà el fil conductor de la història.
-No hi ha descripcions llargues ni històries secundàries.
-Un bon conte tracta temes universals i ens fa pensar sobre ells.
REFLEXIÓ
Escoltant als companys he aprés diverses maneres d'explicar un conta, un poema... i algunes diferéncies sobre les escoles públiques i privades, i m'agradat molt la forma com han sabut defendre els dos tipus.
El dia 13 de novembre, a la classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital, vam continuar amb les recitacionsi tot seguit s'ha explicat la forma d'avaluar els debats i hem començat:
GRUP 1: L'ESCOLA PRIVADA I L'ESCOLA PÚBLICA
-Carles Costa
-Eduard Santos
-Marta Pintos
-Javier Garcia
-Angel Carrillo
-Marc Pérez
-Alba Mayol
-Oscar Valverde
-Pere Mussol
-Esteve Clop
La veritat és que ha estat un debat força interessant, van fer ús de diverses diapositives i gràfics. Voldria remarcar que van ser els primes en fer aquesta activitat, i tot i així els hi va sortir molt bé.
APROFUNDIMENT
Com a aprofundiment, en aquest cas m'agradaria explicar les característiques dels contes:
El conte és un gènere narratiu que es caracteritza principalment per:
-Han de ser breus.
-Poden estar basats en fets reals, però han de ser ficticis.
-Hi ha un únic tema principal, que centra l'atenció del lector.
-El desenlláç pot ser sorprenent o inesperat. Molts contes es construeixen a partir del final.
-Les primeres línies són determinants per aconseguir l'atenció del lector. Ens introdueix directament al clima, al nus de la història.
-Presenten una estructura d'introducció, nus i desenllaç, no necessàriament en aquest ordre.
-Poden aparèixer fets fantàstics, però sense trencar la versemblança del relat.
-Hi ha pocs personatges, i sovint veiem el món com ells ens el mostren. És bàsica la creació del personatge principal, ja que ell serà el fil conductor de la història.
-No hi ha descripcions llargues ni històries secundàries.
-Un bon conte tracta temes universals i ens fa pensar sobre ells.
REFLEXIÓ
Escoltant als companys he aprés diverses maneres d'explicar un conta, un poema... i algunes diferéncies sobre les escoles públiques i privades, i m'agradat molt la forma com han sabut defendre els dos tipus.
Activitats
M'agradaria donar a conèixer, que les dues activitats que m'han agradatmés han sigut:
la formació del video, ja que no coneixia aquest programa per fer un video, i la veritat és que m'agradat molt i l'altre ha sigut el coneixements de les metàfores, m'ha fet gràca i alhora m'ha fet pensar i adonar-me de coses que utlitzava quan era petita i ara li veig la utilització.
la formació del video, ja que no coneixia aquest programa per fer un video, i la veritat és que m'agradat molt i l'altre ha sigut el coneixements de les metàfores, m'ha fet gràca i alhora m'ha fet pensar i adonar-me de coses que utlitzava quan era petita i ara li veig la utilització.
Valoració de l'assignatura de TIC
Personalment, aquesta assignatura no m'ha causat molta atracció desde un principi, pero de mica en mica, he hanat descobrint el gust de treballar amb les noves tecnologies.
Podria dir que he après coses que no s'havia, o que no s'havia perquè es deien així, o si mes no conceptes, relacions, tàctiques, jocs...que no s'havia que estiguessin en el món actual.
Seguidament mostrare un breu resum de tot el que he après o assimilat en aquesta assignatura:
-Funcionament del bloc de l'assignatura
-Concepte de digitalització
-Reconèixer l'extensió dels tipus d'arxiu més habituals: .JPG .ZIP .DOC .EXE .GIF .MP3 .AVI etc.
-Mida dels arxius en memòria: bytes, Kb, Mb, Gb
-Formats d'arxius d'imatge: bitmap (bmp), gif i jpg
-Creació de blocs de notes Google
-Conceptes de Blogosfera i Viquipedia
-Creació de mapes conceptuals
-Recursos i serveis a la Xarxa:
-Societat digital
-Web 2.0
-Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb l'ordinador:
La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
-Aprenentatge col·laboratiu. Projectes telemàtics i WebQuest
(entre altre coses)...
Bé m'agradat compartir aquest blog i m'en puc emportar una bona experiència d'ell!
Podria dir que he après coses que no s'havia, o que no s'havia perquè es deien així, o si mes no conceptes, relacions, tàctiques, jocs...que no s'havia que estiguessin en el món actual.
Seguidament mostrare un breu resum de tot el que he après o assimilat en aquesta assignatura:
-Funcionament del bloc de l'assignatura
-Concepte de digitalització
-Reconèixer l'extensió dels tipus d'arxiu més habituals: .JPG .ZIP .DOC .EXE .GIF .MP3 .AVI etc.
-Mida dels arxius en memòria: bytes, Kb, Mb, Gb
-Formats d'arxius d'imatge: bitmap (bmp), gif i jpg
-Creació de blocs de notes Google
-Conceptes de Blogosfera i Viquipedia
-Creació de mapes conceptuals
-Recursos i serveis a la Xarxa:
-Societat digital
-Web 2.0
-Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb l'ordinador:
La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
-Aprenentatge col·laboratiu. Projectes telemàtics i WebQuest
(entre altre coses)...
Bé m'agradat compartir aquest blog i m'en puc emportar una bona experiència d'ell!
WEB 2.0 I EDUCACIÓ
La web 2.9 i l'educació al cibernarium:
El dilluns dia 16 de novembre, (els meus companys van poder assistir a la conferència La web 2.0 i l’educació), jo no hi vaig anar i tampoc l'he pogut veure per internet, ja que no em funcionava el video, així que he posat un breu resumdel que es el Cibernàrium, la web 2.0...
Que és el Cibernàrium i quines activitats ens pot oferir?
Cibernàrium queda definit com un centre d’alfabetització amb les noves tecnologies, i es centra en una formació i divulgació per el desenvolupament personal i professional. Tenen més de 82 activitats diferents, algunes duren més d’una hora i aquestes activitats són gratuïtes.
POdriem dir que s’ha vist una progressió entre web 1.0 i la que ens trobem actualment com és la web 2.0 definida com la web de la gent que ens obliga a aprendre a escoltar, veure, innovar, gestionar, escriure... encara que en un futur no gaire llunyà ja es visualitza la idea d’un nou concepte web 3.0.
El dilluns dia 16 de novembre, (els meus companys van poder assistir a la conferència La web 2.0 i l’educació), jo no hi vaig anar i tampoc l'he pogut veure per internet, ja que no em funcionava el video, així que he posat un breu resumdel que es el Cibernàrium, la web 2.0...
Que és el Cibernàrium i quines activitats ens pot oferir?
Cibernàrium queda definit com un centre d’alfabetització amb les noves tecnologies, i es centra en una formació i divulgació per el desenvolupament personal i professional. Tenen més de 82 activitats diferents, algunes duren més d’una hora i aquestes activitats són gratuïtes.
POdriem dir que s’ha vist una progressió entre web 1.0 i la que ens trobem actualment com és la web 2.0 definida com la web de la gent que ens obliga a aprendre a escoltar, veure, innovar, gestionar, escriure... encara que en un futur no gaire llunyà ja es visualitza la idea d’un nou concepte web 3.0.
Educació mediàtica. Tòpics
Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules
Una imatge sol representar una instantània d'alguna cosa en un moment determinat en el temps i només en aquest instant. La imatge és de fàcil comprensió, és accessible a tot el món, independentment del seu nivell intel·lectual i econòmic, però com a contraposició sabem que una imatge no és capaç de definir-te alguns dels conceptes.
Tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu
El receptor és passiu; per tant no envia missatges, sino els capta però com a contraposició sabem que l’espectador no és passiu perquè inconscientment rep la informació i la pot contrastar.
Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
Quan observem algun fet violent la majoria de la gent sent por, fàstic i ràbia, tot promovent algunes activitats per canviar la situació que s’observa, però com a contraposició sabem que la persona té la capacitat de saber les conseqüències dels seus actes.
Tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes"
La televisió fa que molts espectadors siguin esclaus de les últimes tendències i modes, generant així un cercle viciós del qual és molt difícil sortir, però com a contraposició sabem que la persona és conscient dels límits als quals pot arribar, i saber si el producte que s’anuncia s’ajusta a les seves necessitats.
Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat
Gràcies a la televisió podem ser conscients de les notícies que passen a la resta del mó, i que formen part de la realitat, encara que no la poguem experimentar, però com a contraposició sabem que sempre la televisió diu la veritat, ja que molts programes expliquen les notícies a mitges i manipulant la realitat com volen.
Tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
A causa de tenir a l’abast tantes notícies, la persona crea una espècie de barrera per a que no li afectin tant aquestes notícies que no l’afecten directament,però com a contraposició sabem que sóm humans i les desgràcies ens afecten, i per tant, intentem fer coses per ajudar als demés i denunciar les diferents situacions injustes.
Una imatge sol representar una instantània d'alguna cosa en un moment determinat en el temps i només en aquest instant. La imatge és de fàcil comprensió, és accessible a tot el món, independentment del seu nivell intel·lectual i econòmic, però com a contraposició sabem que una imatge no és capaç de definir-te alguns dels conceptes.
Tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu
El receptor és passiu; per tant no envia missatges, sino els capta però com a contraposició sabem que l’espectador no és passiu perquè inconscientment rep la informació i la pot contrastar.
Tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
Quan observem algun fet violent la majoria de la gent sent por, fàstic i ràbia, tot promovent algunes activitats per canviar la situació que s’observa, però com a contraposició sabem que la persona té la capacitat de saber les conseqüències dels seus actes.
Tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes"
La televisió fa que molts espectadors siguin esclaus de les últimes tendències i modes, generant així un cercle viciós del qual és molt difícil sortir, però com a contraposició sabem que la persona és conscient dels límits als quals pot arribar, i saber si el producte que s’anuncia s’ajusta a les seves necessitats.
Tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat
Gràcies a la televisió podem ser conscients de les notícies que passen a la resta del mó, i que formen part de la realitat, encara que no la poguem experimentar, però com a contraposició sabem que sempre la televisió diu la veritat, ja que molts programes expliquen les notícies a mitges i manipulant la realitat com volen.
Tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
A causa de tenir a l’abast tantes notícies, la persona crea una espècie de barrera per a que no li afectin tant aquestes notícies que no l’afecten directament,però com a contraposició sabem que sóm humans i les desgràcies ens afecten, i per tant, intentem fer coses per ajudar als demés i denunciar les diferents situacions injustes.
viernes, 11 de diciembre de 2009
Tota una monada!
Bé,aqui deixo un video penjat sobre aquesta monada!
Le trobat i m'ha fet gràcia compartir-lo amb tots vosaltres.
També he aprofitat per recordar com es penjava un video en el blog, com ens va ensenyar el Xavi en una de les primeres classes de GTIC.
jueves, 10 de diciembre de 2009
Sessió 12
Avui a classe de TIC, el Xavi ens ha fet ajuntar amb grups de 6 persones.
Seguidament ell ens feia unes preguntes, en teoria tenien que ser 6 i cada una teniem un temps màxim de sis minuts per respondre-la, i a cada ronda de preguntes tenia que anar canviar el portaveu del grup.
Bé, per questions de temps no ens ha donat temps de possar-les totes en comú.
El meu grup, hem arribat aquestes conclucions sobre aquestes presuntes:
(de l'activitat feta a classe, tots els membres del meu grup que tinguin l'informació, penjaran alguna cosa semblan com la seguent, ja que és l'activitat que hem fet i nosaltres l'hem fet d'aquesta manera):
PREGUNTES:
Qüestió 1. Digitalització
• Definiu els conceptes: digitalització, multimèdia i TIC.
• Comenteu amb exemples les possibilitats de la informació digitalitzada.
Qüestió 2. Llenguatge AV i mass media
• Què s’entén per llenguatge audiovisual?
• Comenteu-ne les semblances i les diferències amb el llenguatge verbal.
• Relacioneu-ho amb la influència educativa dels mass media.
Qüestió 3. Internet. Hipertext. Xarxes de coneixement.
• Què s’entén per hipertext?
• Relaciona-ho amb el concepte “xarxa de coneixement”.
Qüestió 4. Societat digital. Web 2.0
• Explica el concepte de Web 2.0
• Justifica perquè la viquipèdia i el Facebook són recursos directament relacionats amb el concepte Web 2.0
Qüestió 5. Recursos TIC per a l’aprenentatge: metàfores.
• Relaciona els següents programes amb les metàfores d’ún de l’ordinador per a l’aprenentatge:
o CMaptools
o Teachertube
o Farm Ville
Qüestió 6. Aprenentatge col•laboratiu.
• Explica què és un ... (penjat al fòrum).
RESPOSTES:
1.
Digitalització: és convertir un tipus de senyal, en senyal digital, en un senyal binari. Com per exemple passar un so a l’ordinador o un text.
Multimèdia: és un sistema que utilitza més d’un mitjà de comunicació al mateix temps com les imatges, el text, el so...
TIC: Les Tecnologies de la informació i de la comunicació agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, Internet i telecomunicacions.
Exemples de les possibilitats de la informació digitalitzada: modificar les informacions, arxivar-les, ordenar-les...
2.
Llenguatge audiovisual: (SENSORIAL) és un sistema de comunicació que es produeix a través de les imatges, del so... amb el objectiu de comunicar i de transmetre la informació més atractiva.
Influència educativa: els nens estan més atents a les classes ja que no se’ls hi fa tan pesada la classe. La televisió per exemple influeix molt ja que provoca sentiments i a partir d’aquí se’ls hi que més. L’escola hauria d’educar sobre el llenguatge audiovisual i fer que aquestes no afectessin tan als nens.
3.
Hipertext: és un document per a moure’t dintre d’un text o fora d’aquest... un text que o té limitacions, que és inavercable, que té enllaços que et porten a un altre text, un text que té alguna cosa més. Textos que es complementen amb altres textos entrellaçats amb altres...
Relació: un hipertext és una xarxa de coneixement ja que ens permet anar a altres textos i augmentar els coneixements. La xarxa de coneixement és va construint a partir de les intervencions de les altres persones i anar-se complementant (com a la blogosfera) i així el coneixement és va complementen i augmentant i és fa un text sense limitacions...
5.
CMaptools: ordinador com a eina (et facilita una feina “inutil” per centrar-te en lo útil). Ordinador com a tutor si li dones un mapa conceptual en un nen, llavors aquest alumne aprèn del programa.
TeacherTube: ordinador com a tutor (ja que s’hi poden veure vídeos amb continguts educatius). Ordinador com a eina, ja que un professor pot utilitzar-lo com a font d’informació.
Farm Ville: ordinador com a simulador. Ordinador com a alumne, ja que tu li introdueixes unes ordres però alhora és l’ordinador com a tutor perquè descobreixes (a través d’un tutorial... sino no)com “fer una granja”.
Seguidament ell ens feia unes preguntes, en teoria tenien que ser 6 i cada una teniem un temps màxim de sis minuts per respondre-la, i a cada ronda de preguntes tenia que anar canviar el portaveu del grup.
Bé, per questions de temps no ens ha donat temps de possar-les totes en comú.
El meu grup, hem arribat aquestes conclucions sobre aquestes presuntes:
(de l'activitat feta a classe, tots els membres del meu grup que tinguin l'informació, penjaran alguna cosa semblan com la seguent, ja que és l'activitat que hem fet i nosaltres l'hem fet d'aquesta manera):
PREGUNTES:
Qüestió 1. Digitalització
• Definiu els conceptes: digitalització, multimèdia i TIC.
• Comenteu amb exemples les possibilitats de la informació digitalitzada.
Qüestió 2. Llenguatge AV i mass media
• Què s’entén per llenguatge audiovisual?
• Comenteu-ne les semblances i les diferències amb el llenguatge verbal.
• Relacioneu-ho amb la influència educativa dels mass media.
Qüestió 3. Internet. Hipertext. Xarxes de coneixement.
• Què s’entén per hipertext?
• Relaciona-ho amb el concepte “xarxa de coneixement”.
Qüestió 4. Societat digital. Web 2.0
• Explica el concepte de Web 2.0
• Justifica perquè la viquipèdia i el Facebook són recursos directament relacionats amb el concepte Web 2.0
Qüestió 5. Recursos TIC per a l’aprenentatge: metàfores.
• Relaciona els següents programes amb les metàfores d’ún de l’ordinador per a l’aprenentatge:
o CMaptools
o Teachertube
o Farm Ville
Qüestió 6. Aprenentatge col•laboratiu.
• Explica què és un ... (penjat al fòrum).
RESPOSTES:
1.
Digitalització: és convertir un tipus de senyal, en senyal digital, en un senyal binari. Com per exemple passar un so a l’ordinador o un text.
Multimèdia: és un sistema que utilitza més d’un mitjà de comunicació al mateix temps com les imatges, el text, el so...
TIC: Les Tecnologies de la informació i de la comunicació agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, Internet i telecomunicacions.
Exemples de les possibilitats de la informació digitalitzada: modificar les informacions, arxivar-les, ordenar-les...
2.
Llenguatge audiovisual: (SENSORIAL) és un sistema de comunicació que es produeix a través de les imatges, del so... amb el objectiu de comunicar i de transmetre la informació més atractiva.
Influència educativa: els nens estan més atents a les classes ja que no se’ls hi fa tan pesada la classe. La televisió per exemple influeix molt ja que provoca sentiments i a partir d’aquí se’ls hi que més. L’escola hauria d’educar sobre el llenguatge audiovisual i fer que aquestes no afectessin tan als nens.
3.
Hipertext: és un document per a moure’t dintre d’un text o fora d’aquest... un text que o té limitacions, que és inavercable, que té enllaços que et porten a un altre text, un text que té alguna cosa més. Textos que es complementen amb altres textos entrellaçats amb altres...
Relació: un hipertext és una xarxa de coneixement ja que ens permet anar a altres textos i augmentar els coneixements. La xarxa de coneixement és va construint a partir de les intervencions de les altres persones i anar-se complementant (com a la blogosfera) i així el coneixement és va complementen i augmentant i és fa un text sense limitacions...
5.
CMaptools: ordinador com a eina (et facilita una feina “inutil” per centrar-te en lo útil). Ordinador com a tutor si li dones un mapa conceptual en un nen, llavors aquest alumne aprèn del programa.
TeacherTube: ordinador com a tutor (ja que s’hi poden veure vídeos amb continguts educatius). Ordinador com a eina, ja que un professor pot utilitzar-lo com a font d’informació.
Farm Ville: ordinador com a simulador. Ordinador com a alumne, ja que tu li introdueixes unes ordres però alhora és l’ordinador com a tutor perquè descobreixes (a través d’un tutorial... sino no)com “fer una granja”.
lunes, 7 de diciembre de 2009
Sessió 11: Aprenentatge col·laboratiu. Projectes telemàtics
Enllaç de la àgina web del meu porjecte telemàtic:
href="http://www.pangea.org/~acte/sebas/cargol/cargol%20WEB/Default.htm"
Aquest projecte, va sobre una activitat de matemàtiques però per internet i amb diferentes escoles:
-CARGOL TREU BANYA és una activitat de matemàtiques per INTERNET.
-En un calendari preestablert es marcaran CINC dies del cargol.
-El "SENYOR CARGOL" us enviarà, els dies CARGOL, un exercici de matemàtiques.
-Les escoles participants hauran de resoldre’l i contestar l’enigma el més ràpid possible.
-L’enigma serà la recerca per INTERNET d’unes dades, fotografies, dibuixos, informacions...
-S’haurà de fer un full en format word o html amb les respostes de l’enigma.
-Farem tres grups d’escoles segons nivells...
GRUP CARGOLET 3er i 4t de Primària
GRUP CARGOL 5è i 6è de Primària.
GRUP CARGOLÀS 1er i 2on d’ESO
-Es farà una classificació de les escoles participants.
-Per elaborar la classificació es tindrà en compte:
El nivell de les escoles (Tres grups, tres classificacions)
L’exactitud de les respostes.
La presentació del treball en word o html.
La rapidesa de les respostes.
-Tots els participants rebran diploma de participació.
href="http://www.pangea.org/~acte/sebas/cargol/cargol%20WEB/Default.htm"
Aquest projecte, va sobre una activitat de matemàtiques però per internet i amb diferentes escoles:
-CARGOL TREU BANYA és una activitat de matemàtiques per INTERNET.
-En un calendari preestablert es marcaran CINC dies del cargol.
-El "SENYOR CARGOL" us enviarà, els dies CARGOL, un exercici de matemàtiques.
-Les escoles participants hauran de resoldre’l i contestar l’enigma el més ràpid possible.
-L’enigma serà la recerca per INTERNET d’unes dades, fotografies, dibuixos, informacions...
-S’haurà de fer un full en format word o html amb les respostes de l’enigma.
-Farem tres grups d’escoles segons nivells...
GRUP CARGOLET 3er i 4t de Primària
GRUP CARGOL 5è i 6è de Primària.
GRUP CARGOLÀS 1er i 2on d’ESO
-Es farà una classificació de les escoles participants.
-Per elaborar la classificació es tindrà en compte:
El nivell de les escoles (Tres grups, tres classificacions)
L’exactitud de les respostes.
La presentació del treball en word o html.
La rapidesa de les respostes.
-Tots els participants rebran diploma de participació.
jueves, 3 de diciembre de 2009
Sessió 10: Aprenentatge i TIC
Sessió 10: Aprenentatge i TIC
-La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant, podriem dir que funciona com el tutor de l'alumne.
Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle.
De fet, els programes que menys es fan servir a l'escola són els sistemes tutorials intel·ligents i els més emprats són els anomenats programes d'exercici i pràctica.
Com vam poder observar en la pràctica feta a classe, el xavi ens va fer jugar durant pocs minuts amb el Jclic i després de donar-hi voltes, vem arribar a la conclució que si que seria una mena de metàfora tutorial, en que l'ordinador funciona com el tutor, ja que és ell el que et guia el que has de fer, si ho fas bé o no, però no et diu perquè has fallat o perquè ho has fet bé.
Si tingués que donar la meva opinió, aquest model està bé perquè els alumnes aprenguin, però no ho trobo de la manera més correcte per el seu apranentatge.
-La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
És ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.
El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.
Com vam poder observar en la pràctica feta a classe, el xavi ens va fer jugar durant pocs minuts i després de donar-hi voltes, vem arribar a la conclució que si que seria una mena de metàfora de construcció, aquesta (personalment), la veia més clara, ja que podia observar amb més precisió que el nen guiava l'ordenador i era ell mateix el que li deia que tenia que fer.
-La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat.
Com vam poder observar en la pràctica feta a classe, el xavi ens va fer jugar durant pocs minuts i després de donar-hi voltes, vem arribar a la conclució que si que seria una mena de metàfora de laboratori, aquesta (personalment), no la veia tan clara, ja que jo ñ'agués posat dintre de la metàfora de la construcció, pero seguidament amb l'explicació que vaig llegir aquí al blink, vaig poder observar amb més precisió que el nen guiava l'ordenador pero d'una manera més limitada que la del joc del logo.
En aquest, també permetia que el nen pensés en la força de gravetat i torbés per ell mateix els ''trucs'' que calia seguir per tal d'anar caçan estrelles (en aquell cas).
-La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.
Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
*algunes explicacions estan extretes de l'activitat de la sessió 10.
-La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant, podriem dir que funciona com el tutor de l'alumne.
Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:
iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador:
l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua; a continuació l'ordinador inicia un nou cicle.
De fet, els programes que menys es fan servir a l'escola són els sistemes tutorials intel·ligents i els més emprats són els anomenats programes d'exercici i pràctica.
Com vam poder observar en la pràctica feta a classe, el xavi ens va fer jugar durant pocs minuts amb el Jclic i després de donar-hi voltes, vem arribar a la conclució que si que seria una mena de metàfora tutorial, en que l'ordinador funciona com el tutor, ja que és ell el que et guia el que has de fer, si ho fas bé o no, però no et diu perquè has fallat o perquè ho has fet bé.
Si tingués que donar la meva opinió, aquest model està bé perquè els alumnes aprenguin, però no ho trobo de la manera més correcte per el seu apranentatge.
-La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
És ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.
El paper del mestre seria doncs el de seguir el procés de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.
Com vam poder observar en la pràctica feta a classe, el xavi ens va fer jugar durant pocs minuts i després de donar-hi voltes, vem arribar a la conclució que si que seria una mena de metàfora de construcció, aquesta (personalment), la veia més clara, ja que podia observar amb més precisió que el nen guiava l'ordenador i era ell mateix el que li deia que tenia que fer.
-La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo.
L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat.
Com vam poder observar en la pràctica feta a classe, el xavi ens va fer jugar durant pocs minuts i després de donar-hi voltes, vem arribar a la conclució que si que seria una mena de metàfora de laboratori, aquesta (personalment), no la veia tan clara, ja que jo ñ'agués posat dintre de la metàfora de la construcció, pero seguidament amb l'explicació que vaig llegir aquí al blink, vaig poder observar amb més precisió que el nen guiava l'ordenador pero d'una manera més limitada que la del joc del logo.
En aquest, també permetia que el nen pensés en la força de gravetat i torbés per ell mateix els ''trucs'' que calia seguir per tal d'anar caçan estrelles (en aquell cas).
-La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.
Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.
*algunes explicacions estan extretes de l'activitat de la sessió 10.
lunes, 9 de noviembre de 2009
Classe 9/11/2009
Bé, avui a la classe de comunicació, oral, escrita i digital amb petit grup, podriem dir que ha sigut una classe dinàmica, ja que em portat a la pràctica un exercici que ens va encarregar fer la Lluïssa, el qual es tractava de descriure algun company/a de classe i penjar-ho al bloc.
Bé la classe d'avui a consistit n portar alguna fotografia de la persona que haviem triat descriure i explicar al davant de tots el procediment que haviem seguit per tal de fer-ho.
La veritat és que m'agradat fer aquesta activitat.
He descobert més sobre la persona la qual he volgut tractar, i la veritat és que això de sortir tant davant dels companys/es ajuda a treuret la vergonya i a deixar els nervis a part.
Bé la classe acabat així.
Bé la classe d'avui a consistit n portar alguna fotografia de la persona que haviem triat descriure i explicar al davant de tots el procediment que haviem seguit per tal de fer-ho.
La veritat és que m'agradat fer aquesta activitat.
He descobert més sobre la persona la qual he volgut tractar, i la veritat és que això de sortir tant davant dels companys/es ajuda a treuret la vergonya i a deixar els nervis a part.
Bé la classe acabat així.
sábado, 7 de noviembre de 2009
Classe 6/11/2009
Aquesta classe, sem va fer una mica engoixant.
Bé, la vem iniciar am l'entrega de treballs sobre el llibre de Com Parlar bé en Públic, seguidament, vem començar amb el tema de resitacions de rondalles, poemes.. en veu alta davant de tota la classe. Vem fer un sorteig, per saber l'ordre el qual havien de sortir els meus companys/es a expossar, ja que a mi encara no em va tocar.
Un cop finalitzat el sorteig, la Lluïssa ens va fer entrega d'un full, el qual haviem d'avaluar els nostres companys, i cada un tenia que ser avaluat per tres persones. I algun company/a tenia que gravar-lo/a per tal de poder autoavaluar-se després.
Va iniciar aquesta activitat, i dira que tots estavem nerviosos...
Ho van fer bé, deixem a part els nervis ja que són molt traisioners i felicitem els companys/es de classe!
Un copm acabada les resitacions, la Lluïssa ens va voler fer mirar els blogs de manera col·lectiva a classe, però va veure que no era massa clar, i ho va deixar correr i ens va dir que buscaria una altre solució.
Bé això, de sortir davant de tota la classe, es una activitat dura i més si estas tu tot sol/a expican un conte, poema...la veritat és que en un futur això segur que ens anirà bé, ja que ens ajudarà ha deixar de banda la vergonya, els nervis...per tal de poder fer-ho correctament davant dels nostres alumnes en un futur.
Penso que de mica en mica, a tots ens ha sortira millor i podrem veure el nostres procés evolutiu.
Bé, la vem iniciar am l'entrega de treballs sobre el llibre de Com Parlar bé en Públic, seguidament, vem començar amb el tema de resitacions de rondalles, poemes.. en veu alta davant de tota la classe. Vem fer un sorteig, per saber l'ordre el qual havien de sortir els meus companys/es a expossar, ja que a mi encara no em va tocar.
Un cop finalitzat el sorteig, la Lluïssa ens va fer entrega d'un full, el qual haviem d'avaluar els nostres companys, i cada un tenia que ser avaluat per tres persones. I algun company/a tenia que gravar-lo/a per tal de poder autoavaluar-se després.
Va iniciar aquesta activitat, i dira que tots estavem nerviosos...
Ho van fer bé, deixem a part els nervis ja que són molt traisioners i felicitem els companys/es de classe!
Un copm acabada les resitacions, la Lluïssa ens va voler fer mirar els blogs de manera col·lectiva a classe, però va veure que no era massa clar, i ho va deixar correr i ens va dir que buscaria una altre solució.
Bé això, de sortir davant de tota la classe, es una activitat dura i més si estas tu tot sol/a expican un conte, poema...la veritat és que en un futur això segur que ens anirà bé, ja que ens ajudarà ha deixar de banda la vergonya, els nervis...per tal de poder fer-ho correctament davant dels nostres alumnes en un futur.
Penso que de mica en mica, a tots ens ha sortira millor i podrem veure el nostres procés evolutiu.
Classe 30/10/2009
Aquesta classe, la vem iniciar amb un poema que ens va llegir un company de classe, el David Cortés; s'anomenava Vaig creure en ells de David Jou.
seguidament la Lluïssa ens va explicar la petita diferència que hi ha entre un conte i una rondalla, i és aquesta: la rondalla es trasmet per via oral, però podrim dir que són com dos sinònims que serveixen per entretenir i alliçonar.
Després d'això, ens va passar un article de l'Albert Om, que a la Lluïssa li va semblar curiós. Es diu les Coses Meves, i ens explica dos vivències viscudes en el Bulli de Ferran Adrià.
I per acabar la classe, ens va entergar un dossier que tracte sobre la lingüística, la qual haviem de llegir-la a classe, compartir les idees amb alguns companys/es i posar-les en comú. Com que la classe es va acabar, no vem poder posar les idees en comú d'aquest text.
La veritat és que el text aquell de l'Albert Om, em va anar bé per tal de que la classe no sem fes tan pessada del compte, ja que em va fer refrescar la memòria i surtir una mica del tema del qual estavem tractan. Alguna activit així, per molt petita que sigui sempre va bé, ja que estar dues hores prestan atenció al professor sem fan molt dures.
seguidament la Lluïssa ens va explicar la petita diferència que hi ha entre un conte i una rondalla, i és aquesta: la rondalla es trasmet per via oral, però podrim dir que són com dos sinònims que serveixen per entretenir i alliçonar.
Després d'això, ens va passar un article de l'Albert Om, que a la Lluïssa li va semblar curiós. Es diu les Coses Meves, i ens explica dos vivències viscudes en el Bulli de Ferran Adrià.
I per acabar la classe, ens va entergar un dossier que tracte sobre la lingüística, la qual haviem de llegir-la a classe, compartir les idees amb alguns companys/es i posar-les en comú. Com que la classe es va acabar, no vem poder posar les idees en comú d'aquest text.
La veritat és que el text aquell de l'Albert Om, em va anar bé per tal de que la classe no sem fes tan pessada del compte, ja que em va fer refrescar la memòria i surtir una mica del tema del qual estavem tractan. Alguna activit així, per molt petita que sigui sempre va bé, ja que estar dues hores prestan atenció al professor sem fan molt dures.
lunes, 2 de noviembre de 2009
Anunci
“Los animales de dos en dos”
Si algú em diu que mai ha escoltat aquesta canço d'aquest anunci, estic segura que diu una mentida, perquè crec que desde que van posar aquest aunci no ha pasat ni un dia que no l'hageu escoltat, xiulat, cantat...
Aquest anunci de Seat Altea XL, fa us d'un recurs molt típic de la publicitat,
ajudanste d'una cançó molt enganxosa perquèt tot el món la recordi i la relacioni amb aquest anunci i el producte que volen anunciar. A més a més, cal destacar que aquest anunci és molt creatiu, donat que utilitza una tècnica domèstica perquè es moguin els peluxes, que no es ni més ni més que mourels am fils, el que sembla que es moguin sols, allunyanos dels moviments generats per els ordenadors als que estem tan acostumats utlimament.
Els intèrprets de la cançó són Tijuana in Blue, un grup punk molt poc conegut, encara que la canço és d'una versió amb inglès.
Segons SoyPlastic.net:
Es tracta d'una vella cançó irlandesa de Johnny I Hardly Knew Ye, que a la mateixa vegada versionada per l'exèrcit Confederat,When Johnny comes marching home, que cantaven durant la Guerra Civili Americana, però que am el temps ha anat evolucionant i entre altres variants es troba en una versió infantil, que es de la que agafa la lletra l'anunci de seat.
Cal remercar el fet de “Autoemoción” del final, que significa algu axi com“amor/pasió per l'automòbil”.
jueves, 29 de octubre de 2009
Classe 26/10/2009
En aquesta classe de Comunicacio, Oral, Escrita i difital, la Lluïsa ens va iniciar la classe amb un poema. Portava per títol la Natura de Trinitat Catasús, i ens feia una descripció d'aquesta, ja que nosaltres, em de portar a terme una descripció d'algún company/a de la classe, i així ens va mostrar com un petit exemple en forma de poema.
Seguidament ens va fer entregar d'uns fulls, que tractaven sobre les diferents tipologies textuals i ens vem sentrar amb la despricpió.
Crec que aquests documents que ens va entregar, em són útils, per fer aquesta activitat de classe.
Ens va continuar parlan sobre la descrpipció, i ens va dir que hi han diferents cançons que són descrpicions. Seguidament ens va fer formar grups de cinc o sis persones per fer dues activitats:
1.La primera va ser, anomenar diferents cançons que tractin sobre alguna descrpció.
2.La segona activitat: ens va donar a cada grup un text que tractava sobre la despricpió, ja sigui posan exemples, o fragments d'un llibre...
I així vem acabar la classe de comunicació, oral, escrita i digital.
La veritat, que una classe així de dinàmica i alhora significativa, em va agradar.
Els documents que ens va entregar em van resultar útils, però la veritat, és que els textos que ens va fer treballar pudé si que eren de descripcóns, però no em van dir re que no sapigues i no es que m'hagin fet molt de servei.
Per anar acaban l'escrit d'aquesta classe, voldria dir per útlim cop, que em va agradar fer-la d'aquesta manera i fer-nos pensar i adonar-nos nosaltres mateixos/es de fets que molts no s'haviem i de la quantitat de maneres que es poden arribar a portar a terme una descripció.
En fi, en aquella classe solament vem treballar la descripció!
Seguidament ens va fer entregar d'uns fulls, que tractaven sobre les diferents tipologies textuals i ens vem sentrar amb la despricpió.
Crec que aquests documents que ens va entregar, em són útils, per fer aquesta activitat de classe.
Ens va continuar parlan sobre la descrpipció, i ens va dir que hi han diferents cançons que són descrpicions. Seguidament ens va fer formar grups de cinc o sis persones per fer dues activitats:
1.La primera va ser, anomenar diferents cançons que tractin sobre alguna descrpció.
2.La segona activitat: ens va donar a cada grup un text que tractava sobre la despricpió, ja sigui posan exemples, o fragments d'un llibre...
I així vem acabar la classe de comunicació, oral, escrita i digital.
La veritat, que una classe així de dinàmica i alhora significativa, em va agradar.
Els documents que ens va entregar em van resultar útils, però la veritat, és que els textos que ens va fer treballar pudé si que eren de descripcóns, però no em van dir re que no sapigues i no es que m'hagin fet molt de servei.
Per anar acaban l'escrit d'aquesta classe, voldria dir per útlim cop, que em va agradar fer-la d'aquesta manera i fer-nos pensar i adonar-nos nosaltres mateixos/es de fets que molts no s'haviem i de la quantitat de maneres que es poden arribar a portar a terme una descripció.
En fi, en aquella classe solament vem treballar la descripció!
domingo, 25 de octubre de 2009
Qui ets tu?
Aquesta és l’Alba Casals Acien, té 18 anys i és de Teià.
Tenim la mateixa edat, i això pudé ens ajuda a veure coses des de el mateix punt de vista.
Encara que ella tingui un passat diferent al meu, uns gustos diferents, ens em avingut des de el primer dia.
És una noia divertida , tot i que te els seus dies, com tothom, però això no deixa de fer-me pensar que és una noia agradable.
El primer dia de classe, quan ens vam conèixer, tenia els cabells llargs, arrissats i foscos, però un dia per l’altre se’ls va tallar i això a fet que jo coneix-hi l’Alba amb els cabells curts. Té la pell blanca, ulls foscos…i sempre la pots veure amb el seu necesser de pintures dintre el bolso, això si es una noieta presumida!
Com aspectes que voldria destacar és que li encanta la marca Tous, sempre porta coses d’aquesta marca i te moltes coses.
Fa poc, vaig descobrir que feia balls de saló, i la veritat és que sempre m’agrada’t mirar els concursos de balls i quan vaig descobrir que ella en feia, em va agradar compartir la seva experiència, em va ensenyar algunes fotografies, em va explicar d’on treien els vestits, si les parelles eren sempre les mateixes…
La veritat és que ens portem bé, i això que solament fa un mes que ens coneixem, però tenim ganes d’experimentar noves experiències juntes i ens comencem entendre amb una sola mirada!
Sempre que fem treballs amb grup, acostumem anar juntes, ja que fa que tinguem una bona dinàmica, ens entenem i ens agrada canviar opinions, ella sempre té alguna cosa que aportar-nos.
Això si, algun moment té algun cop de geni, que penso: mira aquí està l’Alba de veritat.
Sense aquests moments que compartim juntes, no se si seria el mateix.
M’agrada’t molt conèixer-la i compartir aquest camí que hem començat: ser mestres.
Classe 23/10/2009
Reflexió sobre un debat:
El divendres 23 d'octubre del 2009, a la classe de comunicació, oral, escrita i digital, vam iniciar la classe amb un poema sobre un descripció dels paletes. La Lluïsa ens va dir que ens ho feia sobre aquest tema i d'aquesta manera, perquè em de fer una descripció d'alguna persona de la classe i d'aquesta manera, compensaríem a veure com es fa correctament.
Seguidament, ens va posar un vídeo sobre un debat, perquè veiem la manera de portar-lo a terme, els membres d'aquest, la manera de parlar i convèncer vers un tema determinat, ja que nosaltres dintre de poc haurem de fer un debat a classe.
D'aquest vídeo vaig aprendre, que un debat, està format per dos oradors (que són els que tenen la paraula), 2 investigadors (que són els que poden interpel•lar però no més de 15segons) i un suplent.
Un debat està format per:
-dos torns;´ són les introduccions de cada grup, on exposen les idees.
-quatre torns; dos per cada grups, on exposen les reflexions.
En el vídeo que vam veure a classe, es portava a terme un debat la qual van arribar a la final la Universitat de Barcelona i la Pompeu Fabra, i tractaven del tema sobre els actuals condicions de l'accés a l'habitatge.
Des de el meu punt de vista, aquesta classe, pudé em va resultar una mica avorrida, però alhora significativa.
Em va semblar coherent, que si nosaltres d'aquí uns dies em de fer una activitat a classe que serà un debat, ens posessin a la classe un debat.
Em va agradar poder reflexionar sobre totes les conclusions que parlaven aquelles persones i també vaig poder observar, que per poder guanyar, has de convèncer molt a la gent, vocalitzar alhora de parlar, deixar els nervis a casa...i una sèrie d'elements que s'han de tenir en compte i en aquell vídeo vaig poder veure.
La veritat és que em va semblar bé i vaig aprendre bastant sobre aquella classe.
El divendres 23 d'octubre del 2009, a la classe de comunicació, oral, escrita i digital, vam iniciar la classe amb un poema sobre un descripció dels paletes. La Lluïsa ens va dir que ens ho feia sobre aquest tema i d'aquesta manera, perquè em de fer una descripció d'alguna persona de la classe i d'aquesta manera, compensaríem a veure com es fa correctament.
Seguidament, ens va posar un vídeo sobre un debat, perquè veiem la manera de portar-lo a terme, els membres d'aquest, la manera de parlar i convèncer vers un tema determinat, ja que nosaltres dintre de poc haurem de fer un debat a classe.
D'aquest vídeo vaig aprendre, que un debat, està format per dos oradors (que són els que tenen la paraula), 2 investigadors (que són els que poden interpel•lar però no més de 15segons) i un suplent.
Un debat està format per:
-dos torns;´ són les introduccions de cada grup, on exposen les idees.
-quatre torns; dos per cada grups, on exposen les reflexions.
En el vídeo que vam veure a classe, es portava a terme un debat la qual van arribar a la final la Universitat de Barcelona i la Pompeu Fabra, i tractaven del tema sobre els actuals condicions de l'accés a l'habitatge.
Des de el meu punt de vista, aquesta classe, pudé em va resultar una mica avorrida, però alhora significativa.
Em va semblar coherent, que si nosaltres d'aquí uns dies em de fer una activitat a classe que serà un debat, ens posessin a la classe un debat.
Em va agradar poder reflexionar sobre totes les conclusions que parlaven aquelles persones i també vaig poder observar, que per poder guanyar, has de convèncer molt a la gent, vocalitzar alhora de parlar, deixar els nervis a casa...i una sèrie d'elements que s'han de tenir en compte i en aquell vídeo vaig poder veure.
La veritat és que em va semblar bé i vaig aprendre bastant sobre aquella classe.
sábado, 24 de octubre de 2009
miércoles, 21 de octubre de 2009
domingo, 18 de octubre de 2009
Comunicació oral, escrita i digital
El dia 16 d’Octubre a la classe de Comunicació Oral Escrita i Digital la professora LLuïsa Cirera, va començar la classe amb un poema anomenat: Tardor, seguidament ens va entregar els apunts que li vem entregar a l’ultima classe i vem acabar de pendre apunts sobre la llengua que han de saber els mestres.
Vem començar amb el punt:
7. Ús de les frases fetes i refranys
Una frase feta, és una manera de dir una cosa amb paraules que en realitat volen dir unes altres, ens representen una idea.
EX : anar amb peus de plom, fer cinc cèntims, tocar el dos…
Un refrany, és una frase que en sentit directe o al•legòric i generalment de forma sentenciosa, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenys dues idees.
EX: de mica en mica s’omple la pica, sol rogent pluja o vent…
Aquests dos conceptes, són molt potents en una redacció i tradicionalment s'han trasmès per via oral.
8. Morfosintaxi genuïna
Ens va dir que és molt important tenir en comte la sintaxi catalana i no confondre-la per la castellana, ja que les dues llengues tenen coses que funcionen diferent o fins i tot de manera contraria.
Es van posar diferents exemples:
-en castellà les frases negatives no es construeixen amb el NO ''nunca me llama''
en català les frases negatives es construeixen amb el NO ''mai No em truca''
-els CD ocupats per una persona en castellà van amb preposició ''ayudo A mi madre''
els CD en català van sempre sense preposició ''ajudo la mare''
9. Ús correcte dels verbs
-Ens va remacar, que en català l'ús dels verbs irregulars és molt habitual.
Ex.voler,poder,anar,venir,fer..
-Hi ha verbs en castellà pronominals que en català no.
Ex. Se me ha caido el lapiz->m'ha caigut el llapis
-Ús de les perífrasis verbals d'obligació en català: haver de,caldre.
-üs de les perífrasis verbals de probabilitat en català: deuen
Seguidament, vam començar el blog:
– Expressió escrita-
1.Correcció ortogràfica:
Ens remarca l'importància de l'ortografia.
2.Estructura del text
Ens va anomenar les parts que ha de tenir un text, per tal de que sigui ordenat.
1.Adecuació
2.Coherència
3.Cohesió
3.Puntuació
Intenten de gravar l'entonació en un text escrit per aplicar bé la puntuació, és impresindible coneixer bé les funcions dels signes.
Els punts 4/5/6/7/8/9;
són els mateixos que els del blog d'expressió oral
10.Cal·ligrafia i plucritud
Ens va dir que és molt important la pulcritud i una bona cal·ligrafia.
Em de ser etgigents en aquets punts.
Es remarca la importància de la correcció ortogràfica (el seu contingut total mai s’arriba a assolir)Varem veure com s’estructura un text on ha d’haver-hi adequació, coherencia i cohesió.
Al final de la classe vam fer un exercici en grups de dos o tres, on havien de respondre unes preguntes que ens va fer la Lluïssa: si teniem algun llibre de rondalles, si coneixiem algun autor que hagi escrit algun llibre de rondalles,si sabíem la diferencia entre llegenda i rondalla i si coneixiem alguna llegenda vinculada al territori i alguna llegenda urbana.
D’aquest exercici vaig coneixer autors com Pep Coll i Joan Amades, la diferencia entre rondalla: narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i de reals, la trama sol ser senzilla i llegenda: narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginatius o mitològics.
De les llegendes del nostre territori com el pont del diable.
D'aquesta classe, vaig extreure la importancia que té el català, em vaig donar conta d'alguns errors que estic cometen sobre aquesta llengua, i vaig apendre l’ús correcte tant de l’expressió oral com la escrita. Vaig reconeixer l'importància de daber narracions com rondalles, llegendes per tal d'agumentar el nostre saber cultural i fer-lo conèixer als alumnes.
Vem començar amb el punt:
7. Ús de les frases fetes i refranys
Una frase feta, és una manera de dir una cosa amb paraules que en realitat volen dir unes altres, ens representen una idea.
EX : anar amb peus de plom, fer cinc cèntims, tocar el dos…
Un refrany, és una frase que en sentit directe o al•legòric i generalment de forma sentenciosa, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenys dues idees.
EX: de mica en mica s’omple la pica, sol rogent pluja o vent…
Aquests dos conceptes, són molt potents en una redacció i tradicionalment s'han trasmès per via oral.
8. Morfosintaxi genuïna
Ens va dir que és molt important tenir en comte la sintaxi catalana i no confondre-la per la castellana, ja que les dues llengues tenen coses que funcionen diferent o fins i tot de manera contraria.
Es van posar diferents exemples:
-en castellà les frases negatives no es construeixen amb el NO ''nunca me llama''
en català les frases negatives es construeixen amb el NO ''mai No em truca''
-els CD ocupats per una persona en castellà van amb preposició ''ayudo A mi madre''
els CD en català van sempre sense preposició ''ajudo la mare''
9. Ús correcte dels verbs
-Ens va remacar, que en català l'ús dels verbs irregulars és molt habitual.
Ex.voler,poder,anar,venir,fer..
-Hi ha verbs en castellà pronominals que en català no.
Ex. Se me ha caido el lapiz->m'ha caigut el llapis
-Ús de les perífrasis verbals d'obligació en català: haver de,caldre.
-üs de les perífrasis verbals de probabilitat en català: deuen
Seguidament, vam començar el blog:
– Expressió escrita-
1.Correcció ortogràfica:
Ens remarca l'importància de l'ortografia.
2.Estructura del text
Ens va anomenar les parts que ha de tenir un text, per tal de que sigui ordenat.
1.Adecuació
2.Coherència
3.Cohesió
3.Puntuació
Intenten de gravar l'entonació en un text escrit per aplicar bé la puntuació, és impresindible coneixer bé les funcions dels signes.
Els punts 4/5/6/7/8/9;
són els mateixos que els del blog d'expressió oral
10.Cal·ligrafia i plucritud
Ens va dir que és molt important la pulcritud i una bona cal·ligrafia.
Em de ser etgigents en aquets punts.
Es remarca la importància de la correcció ortogràfica (el seu contingut total mai s’arriba a assolir)Varem veure com s’estructura un text on ha d’haver-hi adequació, coherencia i cohesió.
Al final de la classe vam fer un exercici en grups de dos o tres, on havien de respondre unes preguntes que ens va fer la Lluïssa: si teniem algun llibre de rondalles, si coneixiem algun autor que hagi escrit algun llibre de rondalles,si sabíem la diferencia entre llegenda i rondalla i si coneixiem alguna llegenda vinculada al territori i alguna llegenda urbana.
D’aquest exercici vaig coneixer autors com Pep Coll i Joan Amades, la diferencia entre rondalla: narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i de reals, la trama sol ser senzilla i llegenda: narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginatius o mitològics.
De les llegendes del nostre territori com el pont del diable.
D'aquesta classe, vaig extreure la importancia que té el català, em vaig donar conta d'alguns errors que estic cometen sobre aquesta llengua, i vaig apendre l’ús correcte tant de l’expressió oral com la escrita. Vaig reconeixer l'importància de daber narracions com rondalles, llegendes per tal d'agumentar el nostre saber cultural i fer-lo conèixer als alumnes.
martes, 13 de octubre de 2009
sábado, 10 de octubre de 2009
Comunicació oral, escrita i digital
Bé, aquí deixo unes petites sintecis dels documents que ens va donar la Lluïssa el dia 28/09/2009 els quals els vem treballar a la classe amb petits grups i els vem anar comentat o si més no treien l'informació més important de cada un.
INTRODUCCIÓ de Francesc Torralba, L'art de saber escoltar.
Aquest autor ens fa veure l'art de saber escolta, ja que és una activitat molt significativa per la vida humana. Segons l'autor és maravellós trobar-se am una persona que sap escoltar, és un goig sentir-te escoltat, sense acritud ni voluntat fiscalitzadora. Tampoc es normal trobar-te alguna persona així, ja que la vida que ens envolta ens posa molts entrebancs.
Fa reflexió a que no s'aprèn a escolta de cop, sino que és un procés, però hem d'aprendre a escoltar per comprendre els qui estimem i hem de fer un esforç. Tots estem fets per parlar i no podriem fer-ho si abans no hagussim sentit una paraula.
En definitiva: escoltar és acollir l'altre en la pròpia llart i tots volem ser escoltats i tots volem tenir una llar.
La vida humana és, en sentit estricte, una altrenança entre paraules i silencis. Parlem i callem. Callem i parlem. Perquè hi hagi un diàleg, un home pren la paraula (emissor) i un altre (receptor) escolta.
ÉS DEL TOT CERT QUE LES ORACIONS PUGEN AL CEL. I QUE EN TORNEN PER LES BRANQUES DELS ARBRES de Jesús Tuson, El luxe del llenguatge. Editorial Empúries, Barcelona 1986.
Els animals a part dels humans, tenen un lèxic lligat als desitjos. Segons Chomsky: La persona que ha arribat a assolir el coneiement d'una llengua ha interioritzat el sistema de regles que relacionen, d'una manera determinada, el so amb el significat.
Jesús, ens diu que hi ha dos tipus de llenguatge: el que es manifesta en l'ús, gramatical i creatiu, d'una llengua i el que es fa patent en el judici dels parlants.
BREU NOTÍCIA SOBRE LA MESURA DE LA INFORMACIÓ EN L'ESPAI DE LES INTERACCIONS COMUNICATIVES de Sebastià Serrano, El regal de la comunicació. Ara llibres. Barcelona, 2003.
-EL MIRACLE DE LA VEU: la major part de les coses les negociem de manera no verbal, no n'arribem a ser ben bé conscients, del miracle de la veu.
Avui en dia al parlar de la veu feriem referència: al to, l'entonació, el ritme, al velocitat, la intensitat, la ressonància, la claredat, la inflexió o el timbre, però l'exit està en el to de veu ja que a partir d'aquí es manifesta : l'alegria, el nerviosisme, les expectatives, l'autoritat, la motivació, la por o l'interés. Em de ser concients de guardar-nos sempre la monotonia, ja que aquesta proboca aburriment i semblar una màcina parlant. Quan parlem em de fer una serta reflxió sobre la manera que respirem i ens permetra dir-ho amb un to de veu més adequat.
-PARLAR I ENTENDRE,de Eumo editorial. Vic, 2000.
Ens obre el text fen referència a un exemple dun noi/a de quan era petita i va anar a Nova York. Ell/a era catala/na i de vegades parlaba am castellà. Però de com un nou idioma se li va possar per el mig, el qual el sentia les 24hores del dia...
No tota persona estranya és un estranger, sentir-se estranger no vol dir ser-ho.
-LLIÇÓ DE SILENCI, d'Eulàlia Bosch. Educació i vida quotidiana. Eumo editorial. Vic, 2000.
Ens obre el text compentant diferentes situacions d'un noi/a quan anava a l'escola i li feien fer lliçons de silenci.
I vist des del meu punt de vista crec que aquestes lliçons són bones per descrubrir-se un mateix. M'agradat llegir aquest text ja que m'han fet pensar i refelxionar sobre aquest tema.
INTRODUCCIÓ de Francesc Torralba, L'art de saber escoltar.
Aquest autor ens fa veure l'art de saber escolta, ja que és una activitat molt significativa per la vida humana. Segons l'autor és maravellós trobar-se am una persona que sap escoltar, és un goig sentir-te escoltat, sense acritud ni voluntat fiscalitzadora. Tampoc es normal trobar-te alguna persona així, ja que la vida que ens envolta ens posa molts entrebancs.
Fa reflexió a que no s'aprèn a escolta de cop, sino que és un procés, però hem d'aprendre a escoltar per comprendre els qui estimem i hem de fer un esforç. Tots estem fets per parlar i no podriem fer-ho si abans no hagussim sentit una paraula.
En definitiva: escoltar és acollir l'altre en la pròpia llart i tots volem ser escoltats i tots volem tenir una llar.
La vida humana és, en sentit estricte, una altrenança entre paraules i silencis. Parlem i callem. Callem i parlem. Perquè hi hagi un diàleg, un home pren la paraula (emissor) i un altre (receptor) escolta.
ÉS DEL TOT CERT QUE LES ORACIONS PUGEN AL CEL. I QUE EN TORNEN PER LES BRANQUES DELS ARBRES de Jesús Tuson, El luxe del llenguatge. Editorial Empúries, Barcelona 1986.
Els animals a part dels humans, tenen un lèxic lligat als desitjos. Segons Chomsky: La persona que ha arribat a assolir el coneiement d'una llengua ha interioritzat el sistema de regles que relacionen, d'una manera determinada, el so amb el significat.
Jesús, ens diu que hi ha dos tipus de llenguatge: el que es manifesta en l'ús, gramatical i creatiu, d'una llengua i el que es fa patent en el judici dels parlants.
BREU NOTÍCIA SOBRE LA MESURA DE LA INFORMACIÓ EN L'ESPAI DE LES INTERACCIONS COMUNICATIVES de Sebastià Serrano, El regal de la comunicació. Ara llibres. Barcelona, 2003.
-EL MIRACLE DE LA VEU: la major part de les coses les negociem de manera no verbal, no n'arribem a ser ben bé conscients, del miracle de la veu.
Avui en dia al parlar de la veu feriem referència: al to, l'entonació, el ritme, al velocitat, la intensitat, la ressonància, la claredat, la inflexió o el timbre, però l'exit està en el to de veu ja que a partir d'aquí es manifesta : l'alegria, el nerviosisme, les expectatives, l'autoritat, la motivació, la por o l'interés. Em de ser concients de guardar-nos sempre la monotonia, ja que aquesta proboca aburriment i semblar una màcina parlant. Quan parlem em de fer una serta reflxió sobre la manera que respirem i ens permetra dir-ho amb un to de veu més adequat.
-PARLAR I ENTENDRE,de Eumo editorial. Vic, 2000.
Ens obre el text fen referència a un exemple dun noi/a de quan era petita i va anar a Nova York. Ell/a era catala/na i de vegades parlaba am castellà. Però de com un nou idioma se li va possar per el mig, el qual el sentia les 24hores del dia...
No tota persona estranya és un estranger, sentir-se estranger no vol dir ser-ho.
-LLIÇÓ DE SILENCI, d'Eulàlia Bosch. Educació i vida quotidiana. Eumo editorial. Vic, 2000.
Ens obre el text compentant diferentes situacions d'un noi/a quan anava a l'escola i li feien fer lliçons de silenci.
I vist des del meu punt de vista crec que aquestes lliçons són bones per descrubrir-se un mateix. M'agradat llegir aquest text ja que m'han fet pensar i refelxionar sobre aquest tema.
domingo, 4 de octubre de 2009
PROVA AUDIO:
Bé, aquí deixo la meva prova am l'audacity!
Introducció a la conversa:
Es troben el Lluís i la Laura d'alt d'una noria de les fires del seu poble:
Lluís: oooooooh nooo! Estem parats.
Laura:ssiii...
Lluís: dons aquest és el meu moment. Laura, ets vols casar am mi?
Laura: però com em pots dira això aquí?
Lluís: Testimo Laura!
Laura: i jo Lluís!
Introducció a la conversa:
Es troben el Lluís i la Laura d'alt d'una noria de les fires del seu poble:
Lluís: oooooooh nooo! Estem parats.
Laura:ssiii...
Lluís: dons aquest és el meu moment. Laura, ets vols casar am mi?
Laura: però com em pots dira això aquí?
Lluís: Testimo Laura!
Laura: i jo Lluís!
viernes, 2 de octubre de 2009
IMATGE =)
Bé, el Xavi em va deixar un escrit, dient que les mides de la meva imatge retocada no eren les edients per penjar-ho al blog.
Seguidament, ho he retocat i aveure si aquestes estan millor:
Dimensions en píxels: 613K
Amplada: 567píxels
Altura: 369píxels
Tamany del document:
Amplada: 20cm
Altura: 13,02cm
Resolució 72píxels/pulgada
viernes, 25 de septiembre de 2009
domingo, 20 de septiembre de 2009
Les noves tecnologies
Les noves tencnologies, desde el meu punt de vista són unes eines útils.
Avui, tothom està informat minut a minut, es pot comunicar amb gent de l'altra punta del planeta, baixar-se cançons, obtenir informació...amb una rapidesa impensada i amb temps real .
Un reproductor de música mp3-mp4, una càmara digital, un telèfon mòbil, un ordinador, la televisió, internet...són part de les noves tecnologies sense les quals ara actualment seria impossible fer una vida quotidiana normal, ja que les hem incorporat en ella.
''Recordo quan feia 5è de primària i ens feien fer la famosa assignatura dels ''Racons'', la que molts desitjavem que ens toqués el racó d'informàtica per apendre el que podia arriba a fer una simple màquina. Ens ensenyaven a utilitzar el Word, l'Exel i fer jocs a l'ordinador on després ens avaluaven. També recordo quan feia 1r d'ESO que em van regalar el meu primer telèfon mòbil i un ordinador portàtil, sempre he estat al corrent de les noves tecnologies. Cal dir que jo no he sigut gaire amiga d'elles i sempre he necessitat algú que m'ensenyés el seu perfecte funcionament i de mica en mica jo mateixa ja mi vaig fen amiga.
Actualment tothom té un ordinador a casa seva o si més no sap com funciona''.
Tots aquets aparells tenen molts avantatges, però també tenen els seus aspectes negatius. Ells desprenen unes ones perjudicials per a la salud, valen uns diners que no tothom es pot permetre el luxe de tenir-los, nescessiten una atenció especial ja que són delicats...
No cal dir que un altre vessant de les noves tencologies són les que s'han incorporat en el món de la medicina (lacer) i en el de la ciència del cosmos, que han permès uns avenços inimaginables fins fa pocs anys.
Per tant, desde el meu punt de vista, convido a tothom que utilitzi les noves tecnologies, si més no amb mesura, ja que són un gran avenç per la societat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
