27/11/2009

INTRODUCCIÓ

La classe començà , amb les recitacions i seguides d'un parell de debats.

Recitaren:
-Clara Boix: Tot l'enyor de demà (a MariàManet): Joan Salvat-Papasseït.
-Àngel Caloca: Montserrat: Josep Maria de Segarra.
-Linda Camacho: La velleta que contava els esternuts: Contes per telèfon.
-Elena Carmona: Llegenda de Sant Jordi de Montblanc: Costumari català de Joan Amades.
-Àngel Carrillo: El príncep feliç.
-Judith Carrique: L'hivern: Miquel Martí i Pol.
-Natàlia Carrique: Mare de Déu del Bruc
-Alba Casals: El rei dels ocells.
-Laura Cazorla: La Lionor: Miquel Martí i Pol.
-Esteve Clop: El viatger del Segre (Rondalla de la Seu).
-Carles Costa: Dona'm la mà.
-Cristian Cubillo: Mare si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
-Mònica de Haro: Pare: Biel Mesquida.
-Anna Espanyol: La presó de Lleida.

Debats:
-Educació tradicional [Anna Illa, Sandra Ferré, Mireia Toro, Blanca Vivet i Sònia Pérez o actual [Helena San José, Carlota Montaner, Cristina Sansalvadó, Laura Cazorla i Joana Freixenet].

-L'autoritat a l'aula: a favor (Monica de Haro, Monica Gutièrrex, Sara Olmo, Cristian Cubillo i Albert Guix) i en contra (Sara Garcia, Ailén Marino, Laura Millán, Maria Pérez i Paula Antonell).


APROFUNDIMENT

Voldra aprofundir una mica amb el poema que va fer l'Anna Espanyol, ja que hem va agradar molt i vaig decidir buscar una mica més d'informació sobre ell:

És una cançó de la ciutat de Lleida, d'inspiració medieval, repetitiva en la seva estructura, en compàs de 3 per 4 i amb una lletra de llargada considerable. El dramatisme del seu tema, la inspiració de la seva melodia, trista i melangiosa, en mode menor i sense sensible fan que La presó de Lleida sigui considerada una de les cançons catalanes tradicionals més emotives.

Hi ha moltes variants d'aquesta cançó. Tot i que la majoria situen la història a Lleida, n'hi ha que la situen a Tortosa, a les Illes Balears la situen a Nàpols i les del País Valencià a Tibi. Segons Aureli Capmany, es troben variants de la cançó al nord d'Itàlia i també a Provença i a altres zones de França.

Un dels primers enregistraments de La presó de Lleida es la de Josep Maria Espinàs. També Joan Manuel Serrat en feu una versió l'any 1967.Posteriorment ha estat enregistrada i interpretada per grups de folk catalans i estrangers, sovint amb la història molt escurçada.


REFLEXIÓ

Destacaría sobretot en aquest apartat, la reflexió feta al debat de l'educació abans i ara, ja que mai m'haguès parat a pensar que la educació tradicional, realment, tenia tants punts a favor com han defensat.