lunes, 9 de noviembre de 2009

Classe 9/11/2009

Bé, avui a la classe de comunicació, oral, escrita i digital amb petit grup, podriem dir que ha sigut una classe dinàmica, ja que em portat a la pràctica un exercici que ens va encarregar fer la Lluïssa, el qual es tractava de descriure algun company/a de classe i penjar-ho al bloc.
Bé la classe d'avui a consistit n portar alguna fotografia de la persona que haviem triat descriure i explicar al davant de tots el procediment que haviem seguit per tal de fer-ho.

La veritat és que m'agradat fer aquesta activitat.
He descobert més sobre la persona la qual he volgut tractar, i la veritat és que això de sortir tant davant dels companys/es ajuda a treuret la vergonya i a deixar els nervis a part.


Bé la classe acabat així.

sábado, 7 de noviembre de 2009

Classe 6/11/2009

Aquesta classe, sem va fer una mica engoixant.
Bé, la vem iniciar am l'entrega de treballs sobre el llibre de Com Parlar bé en Públic, seguidament, vem començar amb el tema de resitacions de rondalles, poemes.. en veu alta davant de tota la classe. Vem fer un sorteig, per saber l'ordre el qual havien de sortir els meus companys/es a expossar, ja que a mi encara no em va tocar.
Un cop finalitzat el sorteig, la Lluïssa ens va fer entrega d'un full, el qual haviem d'avaluar els nostres companys, i cada un tenia que ser avaluat per tres persones. I algun company/a tenia que gravar-lo/a per tal de poder autoavaluar-se després.
Va iniciar aquesta activitat, i dira que tots estavem nerviosos...
Ho van fer bé, deixem a part els nervis ja que són molt traisioners i felicitem els companys/es de classe!

Un copm acabada les resitacions, la Lluïssa ens va voler fer mirar els blogs de manera col·lectiva a classe, però va veure que no era massa clar, i ho va deixar correr i ens va dir que buscaria una altre solució.

Bé això, de sortir davant de tota la classe, es una activitat dura i més si estas tu tot sol/a expican un conte, poema...la veritat és que en un futur això segur que ens anirà bé, ja que ens ajudarà ha deixar de banda la vergonya, els nervis...per tal de poder fer-ho correctament davant dels nostres alumnes en un futur.
Penso que de mica en mica, a tots ens ha sortira millor i podrem veure el nostres procés evolutiu.

Classe 30/10/2009

Aquesta classe, la vem iniciar amb un poema que ens va llegir un company de classe, el David Cortés; s'anomenava Vaig creure en ells de David Jou.
seguidament la Lluïssa ens va explicar la petita diferència que hi ha entre un conte i una rondalla, i és aquesta: la rondalla es trasmet per via oral, però podrim dir que són com dos sinònims que serveixen per entretenir i alliçonar.

Després d'això, ens va passar un article de l'Albert Om, que a la Lluïssa li va semblar curiós. Es diu les Coses Meves, i ens explica dos vivències viscudes en el Bulli de Ferran Adrià.

I per acabar la classe, ens va entergar un dossier que tracte sobre la lingüística, la qual haviem de llegir-la a classe, compartir les idees amb alguns companys/es i posar-les en comú. Com que la classe es va acabar, no vem poder posar les idees en comú d'aquest text.


La veritat és que el text aquell de l'Albert Om, em va anar bé per tal de que la classe no sem fes tan pessada del compte, ja que em va fer refrescar la memòria i surtir una mica del tema del qual estavem tractan. Alguna activit així, per molt petita que sigui sempre va bé, ja que estar dues hores prestan atenció al professor sem fan molt dures.

lunes, 2 de noviembre de 2009

Anunci




“Los animales de dos en dos”

Si algú em diu que mai ha escoltat aquesta canço d'aquest anunci, estic segura que diu una mentida, perquè crec que desde que van posar aquest aunci no ha pasat ni un dia que no l'hageu escoltat, xiulat, cantat...

Aquest anunci de Seat Altea XL, fa us d'un recurs molt típic de la publicitat,
ajudanste d'una cançó molt enganxosa perquèt tot el món la recordi i la relacioni amb aquest anunci i el producte que volen anunciar. A més a més, cal destacar que aquest anunci és molt creatiu, donat que utilitza una tècnica domèstica perquè es moguin els peluxes, que no es ni més ni més que mourels am fils, el que sembla que es moguin sols, allunyanos dels moviments generats per els ordenadors als que estem tan acostumats utlimament.

Els intèrprets de la cançó són Tijuana in Blue, un grup punk molt poc conegut, encara que la canço és d'una versió amb inglès.


Segons SoyPlastic.net:

Es tracta d'una vella cançó irlandesa de Johnny I Hardly Knew Ye, que a la mateixa vegada versionada per l'exèrcit Confederat,When Johnny comes marching home, que cantaven durant la Guerra Civili Americana, però que am el temps ha anat evolucionant i entre altres variants es troba en una versió infantil, que es de la que agafa la lletra l'anunci de seat.

Cal remercar el fet de “Autoemoción” del final, que significa algu axi com“amor/pasió per l'automòbil”.