En aquesta classe de Comunicacio, Oral, Escrita i difital, la Lluïsa ens va iniciar la classe amb un poema. Portava per títol la Natura de Trinitat Catasús, i ens feia una descripció d'aquesta, ja que nosaltres, em de portar a terme una descripció d'algún company/a de la classe, i així ens va mostrar com un petit exemple en forma de poema.
Seguidament ens va fer entregar d'uns fulls, que tractaven sobre les diferents tipologies textuals i ens vem sentrar amb la despricpió.
Crec que aquests documents que ens va entregar, em són útils, per fer aquesta activitat de classe.
Ens va continuar parlan sobre la descrpipció, i ens va dir que hi han diferents cançons que són descrpicions. Seguidament ens va fer formar grups de cinc o sis persones per fer dues activitats:
1.La primera va ser, anomenar diferents cançons que tractin sobre alguna descrpció.
2.La segona activitat: ens va donar a cada grup un text que tractava sobre la despricpió, ja sigui posan exemples, o fragments d'un llibre...
I així vem acabar la classe de comunicació, oral, escrita i digital.
La veritat, que una classe així de dinàmica i alhora significativa, em va agradar.
Els documents que ens va entregar em van resultar útils, però la veritat, és que els textos que ens va fer treballar pudé si que eren de descripcóns, però no em van dir re que no sapigues i no es que m'hagin fet molt de servei.
Per anar acaban l'escrit d'aquesta classe, voldria dir per útlim cop, que em va agradar fer-la d'aquesta manera i fer-nos pensar i adonar-nos nosaltres mateixos/es de fets que molts no s'haviem i de la quantitat de maneres que es poden arribar a portar a terme una descripció.
En fi, en aquella classe solament vem treballar la descripció!
jueves, 29 de octubre de 2009
domingo, 25 de octubre de 2009
Qui ets tu?
Aquesta és l’Alba Casals Acien, té 18 anys i és de Teià.
Tenim la mateixa edat, i això pudé ens ajuda a veure coses des de el mateix punt de vista.
Encara que ella tingui un passat diferent al meu, uns gustos diferents, ens em avingut des de el primer dia.
És una noia divertida , tot i que te els seus dies, com tothom, però això no deixa de fer-me pensar que és una noia agradable.
El primer dia de classe, quan ens vam conèixer, tenia els cabells llargs, arrissats i foscos, però un dia per l’altre se’ls va tallar i això a fet que jo coneix-hi l’Alba amb els cabells curts. Té la pell blanca, ulls foscos…i sempre la pots veure amb el seu necesser de pintures dintre el bolso, això si es una noieta presumida!
Com aspectes que voldria destacar és que li encanta la marca Tous, sempre porta coses d’aquesta marca i te moltes coses.
Fa poc, vaig descobrir que feia balls de saló, i la veritat és que sempre m’agrada’t mirar els concursos de balls i quan vaig descobrir que ella en feia, em va agradar compartir la seva experiència, em va ensenyar algunes fotografies, em va explicar d’on treien els vestits, si les parelles eren sempre les mateixes…
La veritat és que ens portem bé, i això que solament fa un mes que ens coneixem, però tenim ganes d’experimentar noves experiències juntes i ens comencem entendre amb una sola mirada!
Sempre que fem treballs amb grup, acostumem anar juntes, ja que fa que tinguem una bona dinàmica, ens entenem i ens agrada canviar opinions, ella sempre té alguna cosa que aportar-nos.
Això si, algun moment té algun cop de geni, que penso: mira aquí està l’Alba de veritat.
Sense aquests moments que compartim juntes, no se si seria el mateix.
M’agrada’t molt conèixer-la i compartir aquest camí que hem començat: ser mestres.
Classe 23/10/2009
Reflexió sobre un debat:
El divendres 23 d'octubre del 2009, a la classe de comunicació, oral, escrita i digital, vam iniciar la classe amb un poema sobre un descripció dels paletes. La Lluïsa ens va dir que ens ho feia sobre aquest tema i d'aquesta manera, perquè em de fer una descripció d'alguna persona de la classe i d'aquesta manera, compensaríem a veure com es fa correctament.
Seguidament, ens va posar un vídeo sobre un debat, perquè veiem la manera de portar-lo a terme, els membres d'aquest, la manera de parlar i convèncer vers un tema determinat, ja que nosaltres dintre de poc haurem de fer un debat a classe.
D'aquest vídeo vaig aprendre, que un debat, està format per dos oradors (que són els que tenen la paraula), 2 investigadors (que són els que poden interpel•lar però no més de 15segons) i un suplent.
Un debat està format per:
-dos torns;´ són les introduccions de cada grup, on exposen les idees.
-quatre torns; dos per cada grups, on exposen les reflexions.
En el vídeo que vam veure a classe, es portava a terme un debat la qual van arribar a la final la Universitat de Barcelona i la Pompeu Fabra, i tractaven del tema sobre els actuals condicions de l'accés a l'habitatge.
Des de el meu punt de vista, aquesta classe, pudé em va resultar una mica avorrida, però alhora significativa.
Em va semblar coherent, que si nosaltres d'aquí uns dies em de fer una activitat a classe que serà un debat, ens posessin a la classe un debat.
Em va agradar poder reflexionar sobre totes les conclusions que parlaven aquelles persones i també vaig poder observar, que per poder guanyar, has de convèncer molt a la gent, vocalitzar alhora de parlar, deixar els nervis a casa...i una sèrie d'elements que s'han de tenir en compte i en aquell vídeo vaig poder veure.
La veritat és que em va semblar bé i vaig aprendre bastant sobre aquella classe.
El divendres 23 d'octubre del 2009, a la classe de comunicació, oral, escrita i digital, vam iniciar la classe amb un poema sobre un descripció dels paletes. La Lluïsa ens va dir que ens ho feia sobre aquest tema i d'aquesta manera, perquè em de fer una descripció d'alguna persona de la classe i d'aquesta manera, compensaríem a veure com es fa correctament.
Seguidament, ens va posar un vídeo sobre un debat, perquè veiem la manera de portar-lo a terme, els membres d'aquest, la manera de parlar i convèncer vers un tema determinat, ja que nosaltres dintre de poc haurem de fer un debat a classe.
D'aquest vídeo vaig aprendre, que un debat, està format per dos oradors (que són els que tenen la paraula), 2 investigadors (que són els que poden interpel•lar però no més de 15segons) i un suplent.
Un debat està format per:
-dos torns;´ són les introduccions de cada grup, on exposen les idees.
-quatre torns; dos per cada grups, on exposen les reflexions.
En el vídeo que vam veure a classe, es portava a terme un debat la qual van arribar a la final la Universitat de Barcelona i la Pompeu Fabra, i tractaven del tema sobre els actuals condicions de l'accés a l'habitatge.
Des de el meu punt de vista, aquesta classe, pudé em va resultar una mica avorrida, però alhora significativa.
Em va semblar coherent, que si nosaltres d'aquí uns dies em de fer una activitat a classe que serà un debat, ens posessin a la classe un debat.
Em va agradar poder reflexionar sobre totes les conclusions que parlaven aquelles persones i també vaig poder observar, que per poder guanyar, has de convèncer molt a la gent, vocalitzar alhora de parlar, deixar els nervis a casa...i una sèrie d'elements que s'han de tenir en compte i en aquell vídeo vaig poder veure.
La veritat és que em va semblar bé i vaig aprendre bastant sobre aquella classe.
sábado, 24 de octubre de 2009
miércoles, 21 de octubre de 2009
domingo, 18 de octubre de 2009
Comunicació oral, escrita i digital
El dia 16 d’Octubre a la classe de Comunicació Oral Escrita i Digital la professora LLuïsa Cirera, va començar la classe amb un poema anomenat: Tardor, seguidament ens va entregar els apunts que li vem entregar a l’ultima classe i vem acabar de pendre apunts sobre la llengua que han de saber els mestres.
Vem començar amb el punt:
7. Ús de les frases fetes i refranys
Una frase feta, és una manera de dir una cosa amb paraules que en realitat volen dir unes altres, ens representen una idea.
EX : anar amb peus de plom, fer cinc cèntims, tocar el dos…
Un refrany, és una frase que en sentit directe o al•legòric i generalment de forma sentenciosa, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenys dues idees.
EX: de mica en mica s’omple la pica, sol rogent pluja o vent…
Aquests dos conceptes, són molt potents en una redacció i tradicionalment s'han trasmès per via oral.
8. Morfosintaxi genuïna
Ens va dir que és molt important tenir en comte la sintaxi catalana i no confondre-la per la castellana, ja que les dues llengues tenen coses que funcionen diferent o fins i tot de manera contraria.
Es van posar diferents exemples:
-en castellà les frases negatives no es construeixen amb el NO ''nunca me llama''
en català les frases negatives es construeixen amb el NO ''mai No em truca''
-els CD ocupats per una persona en castellà van amb preposició ''ayudo A mi madre''
els CD en català van sempre sense preposició ''ajudo la mare''
9. Ús correcte dels verbs
-Ens va remacar, que en català l'ús dels verbs irregulars és molt habitual.
Ex.voler,poder,anar,venir,fer..
-Hi ha verbs en castellà pronominals que en català no.
Ex. Se me ha caido el lapiz->m'ha caigut el llapis
-Ús de les perífrasis verbals d'obligació en català: haver de,caldre.
-üs de les perífrasis verbals de probabilitat en català: deuen
Seguidament, vam començar el blog:
– Expressió escrita-
1.Correcció ortogràfica:
Ens remarca l'importància de l'ortografia.
2.Estructura del text
Ens va anomenar les parts que ha de tenir un text, per tal de que sigui ordenat.
1.Adecuació
2.Coherència
3.Cohesió
3.Puntuació
Intenten de gravar l'entonació en un text escrit per aplicar bé la puntuació, és impresindible coneixer bé les funcions dels signes.
Els punts 4/5/6/7/8/9;
són els mateixos que els del blog d'expressió oral
10.Cal·ligrafia i plucritud
Ens va dir que és molt important la pulcritud i una bona cal·ligrafia.
Em de ser etgigents en aquets punts.
Es remarca la importància de la correcció ortogràfica (el seu contingut total mai s’arriba a assolir)Varem veure com s’estructura un text on ha d’haver-hi adequació, coherencia i cohesió.
Al final de la classe vam fer un exercici en grups de dos o tres, on havien de respondre unes preguntes que ens va fer la Lluïssa: si teniem algun llibre de rondalles, si coneixiem algun autor que hagi escrit algun llibre de rondalles,si sabíem la diferencia entre llegenda i rondalla i si coneixiem alguna llegenda vinculada al territori i alguna llegenda urbana.
D’aquest exercici vaig coneixer autors com Pep Coll i Joan Amades, la diferencia entre rondalla: narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i de reals, la trama sol ser senzilla i llegenda: narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginatius o mitològics.
De les llegendes del nostre territori com el pont del diable.
D'aquesta classe, vaig extreure la importancia que té el català, em vaig donar conta d'alguns errors que estic cometen sobre aquesta llengua, i vaig apendre l’ús correcte tant de l’expressió oral com la escrita. Vaig reconeixer l'importància de daber narracions com rondalles, llegendes per tal d'agumentar el nostre saber cultural i fer-lo conèixer als alumnes.
Vem començar amb el punt:
7. Ús de les frases fetes i refranys
Una frase feta, és una manera de dir una cosa amb paraules que en realitat volen dir unes altres, ens representen una idea.
EX : anar amb peus de plom, fer cinc cèntims, tocar el dos…
Un refrany, és una frase que en sentit directe o al•legòric i generalment de forma sentenciosa, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenys dues idees.
EX: de mica en mica s’omple la pica, sol rogent pluja o vent…
Aquests dos conceptes, són molt potents en una redacció i tradicionalment s'han trasmès per via oral.
8. Morfosintaxi genuïna
Ens va dir que és molt important tenir en comte la sintaxi catalana i no confondre-la per la castellana, ja que les dues llengues tenen coses que funcionen diferent o fins i tot de manera contraria.
Es van posar diferents exemples:
-en castellà les frases negatives no es construeixen amb el NO ''nunca me llama''
en català les frases negatives es construeixen amb el NO ''mai No em truca''
-els CD ocupats per una persona en castellà van amb preposició ''ayudo A mi madre''
els CD en català van sempre sense preposició ''ajudo la mare''
9. Ús correcte dels verbs
-Ens va remacar, que en català l'ús dels verbs irregulars és molt habitual.
Ex.voler,poder,anar,venir,fer..
-Hi ha verbs en castellà pronominals que en català no.
Ex. Se me ha caido el lapiz->m'ha caigut el llapis
-Ús de les perífrasis verbals d'obligació en català: haver de,caldre.
-üs de les perífrasis verbals de probabilitat en català: deuen
Seguidament, vam començar el blog:
– Expressió escrita-
1.Correcció ortogràfica:
Ens remarca l'importància de l'ortografia.
2.Estructura del text
Ens va anomenar les parts que ha de tenir un text, per tal de que sigui ordenat.
1.Adecuació
2.Coherència
3.Cohesió
3.Puntuació
Intenten de gravar l'entonació en un text escrit per aplicar bé la puntuació, és impresindible coneixer bé les funcions dels signes.
Els punts 4/5/6/7/8/9;
són els mateixos que els del blog d'expressió oral
10.Cal·ligrafia i plucritud
Ens va dir que és molt important la pulcritud i una bona cal·ligrafia.
Em de ser etgigents en aquets punts.
Es remarca la importància de la correcció ortogràfica (el seu contingut total mai s’arriba a assolir)Varem veure com s’estructura un text on ha d’haver-hi adequació, coherencia i cohesió.
Al final de la classe vam fer un exercici en grups de dos o tres, on havien de respondre unes preguntes que ens va fer la Lluïssa: si teniem algun llibre de rondalles, si coneixiem algun autor que hagi escrit algun llibre de rondalles,si sabíem la diferencia entre llegenda i rondalla i si coneixiem alguna llegenda vinculada al territori i alguna llegenda urbana.
D’aquest exercici vaig coneixer autors com Pep Coll i Joan Amades, la diferencia entre rondalla: narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i de reals, la trama sol ser senzilla i llegenda: narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginatius o mitològics.
De les llegendes del nostre territori com el pont del diable.
D'aquesta classe, vaig extreure la importancia que té el català, em vaig donar conta d'alguns errors que estic cometen sobre aquesta llengua, i vaig apendre l’ús correcte tant de l’expressió oral com la escrita. Vaig reconeixer l'importància de daber narracions com rondalles, llegendes per tal d'agumentar el nostre saber cultural i fer-lo conèixer als alumnes.
martes, 13 de octubre de 2009
sábado, 10 de octubre de 2009
Comunicació oral, escrita i digital
Bé, aquí deixo unes petites sintecis dels documents que ens va donar la Lluïssa el dia 28/09/2009 els quals els vem treballar a la classe amb petits grups i els vem anar comentat o si més no treien l'informació més important de cada un.
INTRODUCCIÓ de Francesc Torralba, L'art de saber escoltar.
Aquest autor ens fa veure l'art de saber escolta, ja que és una activitat molt significativa per la vida humana. Segons l'autor és maravellós trobar-se am una persona que sap escoltar, és un goig sentir-te escoltat, sense acritud ni voluntat fiscalitzadora. Tampoc es normal trobar-te alguna persona així, ja que la vida que ens envolta ens posa molts entrebancs.
Fa reflexió a que no s'aprèn a escolta de cop, sino que és un procés, però hem d'aprendre a escoltar per comprendre els qui estimem i hem de fer un esforç. Tots estem fets per parlar i no podriem fer-ho si abans no hagussim sentit una paraula.
En definitiva: escoltar és acollir l'altre en la pròpia llart i tots volem ser escoltats i tots volem tenir una llar.
La vida humana és, en sentit estricte, una altrenança entre paraules i silencis. Parlem i callem. Callem i parlem. Perquè hi hagi un diàleg, un home pren la paraula (emissor) i un altre (receptor) escolta.
ÉS DEL TOT CERT QUE LES ORACIONS PUGEN AL CEL. I QUE EN TORNEN PER LES BRANQUES DELS ARBRES de Jesús Tuson, El luxe del llenguatge. Editorial Empúries, Barcelona 1986.
Els animals a part dels humans, tenen un lèxic lligat als desitjos. Segons Chomsky: La persona que ha arribat a assolir el coneiement d'una llengua ha interioritzat el sistema de regles que relacionen, d'una manera determinada, el so amb el significat.
Jesús, ens diu que hi ha dos tipus de llenguatge: el que es manifesta en l'ús, gramatical i creatiu, d'una llengua i el que es fa patent en el judici dels parlants.
BREU NOTÍCIA SOBRE LA MESURA DE LA INFORMACIÓ EN L'ESPAI DE LES INTERACCIONS COMUNICATIVES de Sebastià Serrano, El regal de la comunicació. Ara llibres. Barcelona, 2003.
-EL MIRACLE DE LA VEU: la major part de les coses les negociem de manera no verbal, no n'arribem a ser ben bé conscients, del miracle de la veu.
Avui en dia al parlar de la veu feriem referència: al to, l'entonació, el ritme, al velocitat, la intensitat, la ressonància, la claredat, la inflexió o el timbre, però l'exit està en el to de veu ja que a partir d'aquí es manifesta : l'alegria, el nerviosisme, les expectatives, l'autoritat, la motivació, la por o l'interés. Em de ser concients de guardar-nos sempre la monotonia, ja que aquesta proboca aburriment i semblar una màcina parlant. Quan parlem em de fer una serta reflxió sobre la manera que respirem i ens permetra dir-ho amb un to de veu més adequat.
-PARLAR I ENTENDRE,de Eumo editorial. Vic, 2000.
Ens obre el text fen referència a un exemple dun noi/a de quan era petita i va anar a Nova York. Ell/a era catala/na i de vegades parlaba am castellà. Però de com un nou idioma se li va possar per el mig, el qual el sentia les 24hores del dia...
No tota persona estranya és un estranger, sentir-se estranger no vol dir ser-ho.
-LLIÇÓ DE SILENCI, d'Eulàlia Bosch. Educació i vida quotidiana. Eumo editorial. Vic, 2000.
Ens obre el text compentant diferentes situacions d'un noi/a quan anava a l'escola i li feien fer lliçons de silenci.
I vist des del meu punt de vista crec que aquestes lliçons són bones per descrubrir-se un mateix. M'agradat llegir aquest text ja que m'han fet pensar i refelxionar sobre aquest tema.
INTRODUCCIÓ de Francesc Torralba, L'art de saber escoltar.
Aquest autor ens fa veure l'art de saber escolta, ja que és una activitat molt significativa per la vida humana. Segons l'autor és maravellós trobar-se am una persona que sap escoltar, és un goig sentir-te escoltat, sense acritud ni voluntat fiscalitzadora. Tampoc es normal trobar-te alguna persona així, ja que la vida que ens envolta ens posa molts entrebancs.
Fa reflexió a que no s'aprèn a escolta de cop, sino que és un procés, però hem d'aprendre a escoltar per comprendre els qui estimem i hem de fer un esforç. Tots estem fets per parlar i no podriem fer-ho si abans no hagussim sentit una paraula.
En definitiva: escoltar és acollir l'altre en la pròpia llart i tots volem ser escoltats i tots volem tenir una llar.
La vida humana és, en sentit estricte, una altrenança entre paraules i silencis. Parlem i callem. Callem i parlem. Perquè hi hagi un diàleg, un home pren la paraula (emissor) i un altre (receptor) escolta.
ÉS DEL TOT CERT QUE LES ORACIONS PUGEN AL CEL. I QUE EN TORNEN PER LES BRANQUES DELS ARBRES de Jesús Tuson, El luxe del llenguatge. Editorial Empúries, Barcelona 1986.
Els animals a part dels humans, tenen un lèxic lligat als desitjos. Segons Chomsky: La persona que ha arribat a assolir el coneiement d'una llengua ha interioritzat el sistema de regles que relacionen, d'una manera determinada, el so amb el significat.
Jesús, ens diu que hi ha dos tipus de llenguatge: el que es manifesta en l'ús, gramatical i creatiu, d'una llengua i el que es fa patent en el judici dels parlants.
BREU NOTÍCIA SOBRE LA MESURA DE LA INFORMACIÓ EN L'ESPAI DE LES INTERACCIONS COMUNICATIVES de Sebastià Serrano, El regal de la comunicació. Ara llibres. Barcelona, 2003.
-EL MIRACLE DE LA VEU: la major part de les coses les negociem de manera no verbal, no n'arribem a ser ben bé conscients, del miracle de la veu.
Avui en dia al parlar de la veu feriem referència: al to, l'entonació, el ritme, al velocitat, la intensitat, la ressonància, la claredat, la inflexió o el timbre, però l'exit està en el to de veu ja que a partir d'aquí es manifesta : l'alegria, el nerviosisme, les expectatives, l'autoritat, la motivació, la por o l'interés. Em de ser concients de guardar-nos sempre la monotonia, ja que aquesta proboca aburriment i semblar una màcina parlant. Quan parlem em de fer una serta reflxió sobre la manera que respirem i ens permetra dir-ho amb un to de veu més adequat.
-PARLAR I ENTENDRE,de Eumo editorial. Vic, 2000.
Ens obre el text fen referència a un exemple dun noi/a de quan era petita i va anar a Nova York. Ell/a era catala/na i de vegades parlaba am castellà. Però de com un nou idioma se li va possar per el mig, el qual el sentia les 24hores del dia...
No tota persona estranya és un estranger, sentir-se estranger no vol dir ser-ho.
-LLIÇÓ DE SILENCI, d'Eulàlia Bosch. Educació i vida quotidiana. Eumo editorial. Vic, 2000.
Ens obre el text compentant diferentes situacions d'un noi/a quan anava a l'escola i li feien fer lliçons de silenci.
I vist des del meu punt de vista crec que aquestes lliçons són bones per descrubrir-se un mateix. M'agradat llegir aquest text ja que m'han fet pensar i refelxionar sobre aquest tema.
domingo, 4 de octubre de 2009
PROVA AUDIO:
Bé, aquí deixo la meva prova am l'audacity!
Introducció a la conversa:
Es troben el Lluís i la Laura d'alt d'una noria de les fires del seu poble:
Lluís: oooooooh nooo! Estem parats.
Laura:ssiii...
Lluís: dons aquest és el meu moment. Laura, ets vols casar am mi?
Laura: però com em pots dira això aquí?
Lluís: Testimo Laura!
Laura: i jo Lluís!
Introducció a la conversa:
Es troben el Lluís i la Laura d'alt d'una noria de les fires del seu poble:
Lluís: oooooooh nooo! Estem parats.
Laura:ssiii...
Lluís: dons aquest és el meu moment. Laura, ets vols casar am mi?
Laura: però com em pots dira això aquí?
Lluís: Testimo Laura!
Laura: i jo Lluís!
viernes, 2 de octubre de 2009
IMATGE =)
Bé, el Xavi em va deixar un escrit, dient que les mides de la meva imatge retocada no eren les edients per penjar-ho al blog.
Seguidament, ho he retocat i aveure si aquestes estan millor:
Dimensions en píxels: 613K
Amplada: 567píxels
Altura: 369píxels
Tamany del document:
Amplada: 20cm
Altura: 13,02cm
Resolució 72píxels/pulgada
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
