Comunicació oral, escrita i digital

Bé, aquí deixo unes petites sintecis dels documents que ens va donar la Lluïssa el dia 28/09/2009 els quals els vem treballar a la classe amb petits grups i els vem anar comentat o si més no treien l'informació més important de cada un.

INTRODUCCIÓ de Francesc Torralba, L'art de saber escoltar.
Aquest autor ens fa veure l'art de saber escolta, ja que és una activitat molt significativa per la vida humana. Segons l'autor és maravellós trobar-se am una persona que sap escoltar, és un goig sentir-te escoltat, sense acritud ni voluntat fiscalitzadora. Tampoc es normal trobar-te alguna persona així, ja que la vida que ens envolta ens posa molts entrebancs.

Fa reflexió a que no s'aprèn a escolta de cop, sino que és un procés, però hem d'aprendre a escoltar per comprendre els qui estimem i hem de fer un esforç. Tots estem fets per parlar i no podriem fer-ho si abans no hagussim sentit una paraula.

En definitiva: escoltar és acollir l'altre en la pròpia llart i tots volem ser escoltats i tots volem tenir una llar.
La vida humana és, en sentit estricte, una altrenança entre paraules i silencis. Parlem i callem. Callem i parlem. Perquè hi hagi un diàleg, un home pren la paraula (emissor) i un altre (receptor) escolta.

ÉS DEL TOT CERT QUE LES ORACIONS PUGEN AL CEL. I QUE EN TORNEN PER LES BRANQUES DELS ARBRES de Jesús Tuson, El luxe del llenguatge. Editorial Empúries, Barcelona 1986.

Els animals a part dels humans, tenen un lèxic lligat als desitjos. Segons Chomsky: La persona que ha arribat a assolir el coneiement d'una llengua ha interioritzat el sistema de regles que relacionen, d'una manera determinada, el so amb el significat.
Jesús, ens diu que hi ha dos tipus de llenguatge: el que es manifesta en l'ús, gramatical i creatiu, d'una llengua i el que es fa patent en el judici dels parlants.

BREU NOTÍCIA SOBRE LA MESURA DE LA INFORMACIÓ EN L'ESPAI DE LES INTERACCIONS COMUNICATIVES de Sebastià Serrano, El regal de la comunicació. Ara llibres. Barcelona, 2003.

-EL MIRACLE DE LA VEU: la major part de les coses les negociem de manera no verbal, no n'arribem a ser ben bé conscients, del miracle de la veu.
Avui en dia al parlar de la veu feriem referència: al to, l'entonació, el ritme, al velocitat, la intensitat, la ressonància, la claredat, la inflexió o el timbre, però l'exit està en el to de veu ja que a partir d'aquí es manifesta : l'alegria, el nerviosisme, les expectatives, l'autoritat, la motivació, la por o l'interés. Em de ser concients de guardar-nos sempre la monotonia, ja que aquesta proboca aburriment i semblar una màcina parlant. Quan parlem em de fer una serta reflxió sobre la manera que respirem i ens permetra dir-ho amb un to de veu més adequat.

-PARLAR I ENTENDRE,de Eumo editorial. Vic, 2000.
Ens obre el text fen referència a un exemple dun noi/a de quan era petita i va anar a Nova York. Ell/a era catala/na i de vegades parlaba am castellà. Però de com un nou idioma se li va possar per el mig, el qual el sentia les 24hores del dia...
No tota persona estranya és un estranger, sentir-se estranger no vol dir ser-ho.

-LLIÇÓ DE SILENCI, d'Eulàlia Bosch. Educació i vida quotidiana. Eumo editorial. Vic, 2000.
Ens obre el text compentant diferentes situacions d'un noi/a quan anava a l'escola i li feien fer lliçons de silenci.
I vist des del meu punt de vista crec que aquestes lliçons són bones per descrubrir-se un mateix. M'agradat llegir aquest text ja que m'han fet pensar i refelxionar sobre aquest tema.