domingo, 27 de diciembre de 2009

Resitació





Mare si fos mariner, de Miquel Martí i Pol.

21/12/2009

INTRODUCCIÓ

Va se l'última classe de Territori.
Van exposar diverses persones, i només destacaré la meva, ja que no me les vaig apuntar totes:

- Mireia Gonzàlez i Anna Illa: El Penedés.
Power point utilitzat:




APROFUNDIMENT

M'agradat fer aques treball ja que l'Anna i jo, hem après sobre la nostra terra i els nostres vins!!


REFLEXIÓ

M'agradat fer aquesta activitat, he après i alhora he deixat aprendre dels meus conceptes sobre el Penedès i ens ho hem passat molt bé!

18/12/2009

INTRODUCCIÓ

Es van recollir totes les coses que encara quedaven per fer.

TERRITORI

- Norma Augusto i Ariadna Garcia: La dansa catalana (Ball de Bastons i Sardana).

RECITACIONS

- Macià Bagur: Els gegants: Rondalla menorquina.
- David Cortés: La lógica del borratxo: Jorge Bucay.
- Sergio Ramírez: Arriba l'alzeimer: anònim.
- Adrià Miquel Martí: Autoretrat amb mar: Càlcul d'estructures: Joan Margarit.

QUI ETS TÚ?

- Blanca Vivet: Sónia Pérez i Mireia Toro.
- Adrià Miquel Martí: Martí Villegas.
- Cristina Sansalvadó: Sandra Ferré.

DEBAT

- La religió a les escoles: a favor (Laura Navarro, Rafa Moya, Beatriz Gonzàlez, Óscar Garcia, Pau Nin); en contra: (Àngel Caloca, Adrià Miquel Martí, Martí Villegas i Cristina Valera); moderador: Toni Ruiz.


APROFUNDIMENT

El debat hem va resultar una mica difícil d'entendre.


REFLEXIÓ

La classe d'avui, ha estat molt emotiva.
Al llarg de l'assignatura hem aprés moltes coses que ens serviran durant tota la carrera, i encara que hi hagin moments que els he passat malament, estic convensuda que em faran molt de servei.

11/12/2009

INTRODUCCIÓ:

Recitacions:
- Paula Antonell: Narcís.
- Anna Illa: El sultà, els seus formatges i els ratolins.
- Marta Juny: El pi de Formentor: Costa i Llobera.
- Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquieu.
- Anna Llongueres: Mirall Trencat (fragment): Mercé Rodoreda.
- Sara López: Vora la mar: Jacint Verdaguer.
- Núria Maldonado: Construir ponts en lloc de tanques: Contes per telèfon.
- Alba Mayol: L'Atlàntida: Jacint Verdaguer.
- Ailèn Merino: Veritat i mentida: Lluís Llach.
- Laura Millán: Huascaran i Huandoy: Llegenda de Perú.
- Rafa Moya: El pelegrí de Tossa de Mar.
- Pere Mussoll: Pere i el llop.

Tot seguit vam donar pas al debat:

- El nou Calendari escolar: A favor (Helena Vall: que estaba malalta, Carolina Garcia, Clara Boix, Maru Palmero i Anna Espanyol); en contra: (Alex Ramos, Laura Sendín, Linda Camacho, Sara López i Mireia Gonzàlez); moderador: Alex Ramos.


APROFUNDIMENT

Alhora d'elavorar el debat, persolment vaig apendre moltes coses, ja siguin del tema que tractavem com la manera de fer un debat.


REFLEXIÓ

En aquesta classe, el debat ens ha ajudat a conéixer noves técniques de recitació, a aprendre a treballar en grup i a saber escoltar la resta i guardar el torn de paraula.

4/12/2009

INTRODUCCIÓ

Vam començar la classe amb les següents resitacions:
- Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
- Sandra Ferré: Despertar: Lluís Llach.
- Joana Freixenet: El gall i l'esparver.
- Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis
- Carolina Garcia: Les nous del berenar: Josep Carner.
- Javi Garcia: El bon mestre: Josep Maria Ganyac.
- Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
- Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó: Pep Coll.
- Sara Garcia: La princesa de Janzé: Salvador Espriu.
- Mar Gascó: El país del DES al davant: Contes per telèfon.
- Eva Gòmez: El conte dels colors.
- Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
- Albert Guix: Lletra a Dolors: Miquel Martí i Pol.
- Mònica Gutiérrez: Flor de neu.

Es van fer els dos debats:
- Escolarització obligatòria fins als 18 anys: a favor (Elena Carmona, Alba Estragué, Eva Gómez, Elena Ruiz i Marta Juny) en contra (Norma Augusto, David Cortés, Ariadna Garcia, Irene Recio i Laura Sànchez).

-Informatització a les aules: a favor [(Anna Llongueras), Maria Garcia, Lorena Padilla, Judith Carrique i Eva Ladevesa] en contra [Ethel Nogués, Alba Casals, Mar Gascó, Núria Maldonado, (Natàlia Carrique)].


APROFUNDIMENT

Aquest dia em va tocar recitar a mi, i m'agradaria posar una mica la biografia de Miquel Martí i Pol, ja que el meu poema era d'ell.

Va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona. D'origen obrer, Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als setze anys es fa de la Penya Verdaguer i escriu poemes en castellà. Als dinou ja els escriu en català. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per a llegir abundosament, i d'aleshores ençà va decidir dedicar-se a l'escriptura.

El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l'any 1973 hagués d'abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.

El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.

Morí l'11 de novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.


REFLEXIÓ

Escoltant als companys he aprés diverses maneres d'explicar un conta, un poema... i ha deixar els nervis a la cadira alhora de resitar o expossar en públic.

Territori

INTRODUCCIÓ

Es van portar a terme les diferents exposisions:

1) GIRONA [Helena Vall i Ethel Nogués]s'han presentat les llegendes més conegudes del territori gironí.

2) SANT BOI DE LLOBREGAT [Sonia Pérez i Mireia Toro] han enfocat l'exposició cap al món solidari. M'aradaria destacar la bona idea que han tingut de relacionar-ho amb una experiència personal.

3) EL PARC NATURAL DE COLLSEROLA [Helena San José i Laura Cazorla]

4) LLEGENDES DE TREMP I BERGA [Óscar Garcia i Martí Villegas]s'ha destacat la llegenda més important de cada poble i ha estat exemplificada i situada amb una sèrie de fotografies qu ha fet entendre molt millor la història.

5) TERRASSA MODERNISTA [Óscar Valverde i Rafa Moya]en aquesta exposició s'han servit d'un mapa i un vídeo amb el qual han pogut explicar tota la ruta modernista per la seva ciutat, Terrassa.


APROFUNDIMENT

Importància del modernisme a Catalunya. Els modernistes més importants de Catalunya:

-Antoni Gaudí
-Lluís Domènech i Montaner
-Josep Puig i Cadafalch


REFLEXIÓ

Gràcies a aquest treball de territori, he pogut conéixer més a fons sobre les diferents ciutats i pobles que han parlat.

27/11/2009

INTRODUCCIÓ

La classe començà , amb les recitacions i seguides d'un parell de debats.

Recitaren:
-Clara Boix: Tot l'enyor de demà (a MariàManet): Joan Salvat-Papasseït.
-Àngel Caloca: Montserrat: Josep Maria de Segarra.
-Linda Camacho: La velleta que contava els esternuts: Contes per telèfon.
-Elena Carmona: Llegenda de Sant Jordi de Montblanc: Costumari català de Joan Amades.
-Àngel Carrillo: El príncep feliç.
-Judith Carrique: L'hivern: Miquel Martí i Pol.
-Natàlia Carrique: Mare de Déu del Bruc
-Alba Casals: El rei dels ocells.
-Laura Cazorla: La Lionor: Miquel Martí i Pol.
-Esteve Clop: El viatger del Segre (Rondalla de la Seu).
-Carles Costa: Dona'm la mà.
-Cristian Cubillo: Mare si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
-Mònica de Haro: Pare: Biel Mesquida.
-Anna Espanyol: La presó de Lleida.

Debats:
-Educació tradicional [Anna Illa, Sandra Ferré, Mireia Toro, Blanca Vivet i Sònia Pérez o actual [Helena San José, Carlota Montaner, Cristina Sansalvadó, Laura Cazorla i Joana Freixenet].

-L'autoritat a l'aula: a favor (Monica de Haro, Monica Gutièrrex, Sara Olmo, Cristian Cubillo i Albert Guix) i en contra (Sara Garcia, Ailén Marino, Laura Millán, Maria Pérez i Paula Antonell).


APROFUNDIMENT

Voldra aprofundir una mica amb el poema que va fer l'Anna Espanyol, ja que hem va agradar molt i vaig decidir buscar una mica més d'informació sobre ell:

És una cançó de la ciutat de Lleida, d'inspiració medieval, repetitiva en la seva estructura, en compàs de 3 per 4 i amb una lletra de llargada considerable. El dramatisme del seu tema, la inspiració de la seva melodia, trista i melangiosa, en mode menor i sense sensible fan que La presó de Lleida sigui considerada una de les cançons catalanes tradicionals més emotives.

Hi ha moltes variants d'aquesta cançó. Tot i que la majoria situen la història a Lleida, n'hi ha que la situen a Tortosa, a les Illes Balears la situen a Nàpols i les del País Valencià a Tibi. Segons Aureli Capmany, es troben variants de la cançó al nord d'Itàlia i també a Provença i a altres zones de França.

Un dels primers enregistraments de La presó de Lleida es la de Josep Maria Espinàs. També Joan Manuel Serrat en feu una versió l'any 1967.Posteriorment ha estat enregistrada i interpretada per grups de folk catalans i estrangers, sovint amb la història molt escurçada.


REFLEXIÓ

Destacaría sobretot en aquest apartat, la reflexió feta al debat de l'educació abans i ara, ja que mai m'haguès parat a pensar que la educació tradicional, realment, tenia tants punts a favor com han defensat.